Puig Neulos

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Coll de l'Ullat-GR-10-Pista asfaltada-Puig Neulos-Roc dels Graules-Roc Planer-Pista-Font de les Princeses-Coll de l'Ullat
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Serra de l'Albera Lloc sortida: Coll de l'Ullat
Dades cartogràfiques
Cartografia: IGN France Mapa: 2549OT
Coordenades: UTM zona 31T Datum: WGS84
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 13/11/2014 Distància**: 8,46 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: Si, per experts
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: Si al principi i al final
Temps 
Total** 3 h. 00 min. Caminant** 2 h. 30 min. Parat** 30 min.
Altures
Màxima ** 1.247 metres Mínima ** 858 metres Acumulat** 496 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
El coll de l'Ullat és un lloc idoni per plantejar excursions per pujar la Puigneulós ja que és un important nus de camins des del qual es pot planificar diferents itineraris. Aquest punt, accessible per carretera asfaltada, estreta però en perfecte estat, disposa de molt espai per aparcar ja que a la zona es congreguen molts usuaris per gaudir de la contrada, aprofitant les fonts i les àrees de picnic repartides per un esplèndid bosc de coníferes i faigs per passar el dia després de caminar, o bé fent un bon dinar al Chalet de l'Albera, al mateix coll i a peu de carretera. Des d'aquest punt, i en trajectes que no superaran els 10 Km es pot fer cim. També des del coll, i en caminada de no molt més d'una hora, es pot fer el cim del Puig de Sant Cristau per un camí carener molt interessant.
Aproximació en cotxe
Es proposa aparcar al coll de l'Ullat. Per això cal desplaçar-se fins la població de Le Perthus, el Pertus o Els Límits, com vulgueu. Passat el poble i just abans d'arribar a l'aparcament de les afores anant en direcció a Perpignan surt la carretera D-71, que en uns 5,5 Km ens porta a l'entroncament amb la carretera D-71A, senyalitzada amb un cartell que ens indica la direcció a seguir per anar al coll de l'Ullat. Conduirem 5,5 Km més aproximadament, sempre per asfalt, i arribarem al coll. 
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Comencem a caminar enfilant-nos decididament pel GR que puja pel darrere del Chalet de l'Albere, en direcció E.S.E i deixem de banda el mateix GR que se'n va planejant pel davant del Chalet, així con la pista asfaltada que segueix planejant en sentit N.E. Aquesta pista asfaltada serà la que farem servir per tornar. En aquest mateix punt neix també, per l'esquerra i en sentit N.O. el sender que ens portaria al Puig de Sant Cristau, si ens interessés. Així doncs comencem el dia pujant de valent pel mig d'un espectacular bosc de grans coníferes seguint els senyals clars de pintura de GR. Sense abandonar mai aquest sender senyalitzat arribem a un petit pla en el qual trobem un turó rocós que ens ofereix les primeres vistes del dia. Havent gaudit d'aquestes continuem els senyals de GR. Al poc hem d'anar amb compte ja que després de superar un cartell clavat al terra sense cap indicació, però amb pintura de GR el camí fa un petit gir a l'esquerra. Recte també anam al mateix lloc, però seguint el GR no guanyem ni perdem alçada per arribar al mateix lloc. Això sí, pel GR no passem pel roc dels Tres Termes. Seguint el GR sortim a la carretera asfaltada que des del col de l'Ullat permet l'accés en cotxe al cim del Puig Neulós. Com que nosaltres anem caminant girem a la dreta per enfilar-nos al prat i així localitzar els senyals de pintura, ara als rocs i a pals clavats a terra i arribem a un punt en el qual podem desviar-nos per visitar un pou de Gel, restaurat, que permet la seva visita interior. Són tan sol 5 minuts i no cal desfer camí per retrobar el GR ja que entre les falgueres es pot continuar en busca del cim (es pot consultar el track següent) . Per la banda francesa si no anem al pou o per la catalana si anem, arribem al cim. Si el dia és l'adequat les vistes seran excepcionals. Tant a la banda francesa com a l'Empordà, el golf de Roses i el cap de Creus així com al Pirineu. Per continuar amb el recorregut haurem de baixar uns pocs metres a trobar la segona pista que veiem. La primera està senyalitzada amb un cartell que indica la direcció a seguir per anar al GR-10 i el refugi de la Tanyareda. La segona, uns pocs metres més abaix és la que farem servir. Està marcada amb pintura de color groc, concretament una ratlla groga tipus itinerannia. La pista és precària i pedregosa però en pocs metres la deixem ja que prenem un nou sender descendent en sentit O. Cal anar mirant de no perdre els senyals de pintura ja que el bosc és de faigs i les fulles caigudes al terra poden complicar la localització del camí. Passarem per una font i sortirem de la zona arbrada. Aquí també s'ha de parar atenció ja que haurem de deixar el camí que seguim i perdre uns metres d'altura per a retrobar de nou el camí bo. De nou el senyals de pintura groga i també algunes de blaves, ens faran sortir a una pista. Ens incorporem i la seguim per l'esquerra, planejant en sentit S.O. ja que per la dreta aniríem en direcció al mar i no ens interessa. Aquesta pista que seguim ens pot interessar si anem ja cansats i volem tornar al cotxe de forma còmode però aquí interessa fer una mica més llarg i complicat. Per això quan portem uns 450 metres caminats, just abans de que la pista faci una corba a l'esquerra i quan veiem al marge dret de la pista una inscripció de pintura groga amb el número 14 (any 2014), veurem una fita de pedres que ens indica el començament d'un sender que es fica dins la vegetació i baixa, fort, en sentit N.O. Ja no tindrem marques de pintura però unes fites una mica espiades ens ajudaran a seguir el camí. Així arribem a trobar, una mica apartada del camí però a tocar d'aquest, una cabana o cobert. També trobareu fites però el més fàcil és mirar de trobar un gronxador a un arbre. Al seu darrere neix un pas que ens permet fer un descens vertiginós però fàcil, lliurant el roc dels Graules per la seva vessant septentrional. Aquest pas està fitat ( es prega anar engrandint les fites ) i té, de tant en tant, marques de pintura, tant de color groc com Blau, velles. Seguint-les arribarem a una pista. En aquesta podem complicar la cosa o bé seguir-la en sentit S.E. Si optem per aquesta última opció, sense més problemes arribarem de nou al cotxe. Pel contrari, si optem per complicar-nos la vida, hem de seguir uns metres en sentit E per la pista fins trobar una espècie de sender o corriol que es fica a l'arbrat en sentit N.O. Al de no res es perd el camí. O jo no el vaig saber seguir. Es veuen senyals de pintura als arbres però finalment no els vaig seguir ja que s'allunaven del teòric camí. Seguint amb el GPS el dibuix del mapa vaig aconseguir arribar a una mena de plaça carbonera i allí ja vaig trobar quelcom semblant a un sender, de bon fer i prou clar vist lo vist fins aquell moment. Després de tornar a guanyar alçada enllacem amb una vella pista ara per ara ja perduda. Just a una corba a l'esquerra d'aquesta es veu que en sender segueix per la dreta però ja no vam voler seguir-lo. Si algú es vol aventurar... Així doncs vam seguir la pista en pujada fins que de nou vam enllaçar amb la pista abandonada al sortir de la baixada pel Roc dels Graules. Que vol dir això...Que fer aquest recorregut, sense camí i per tornar a la mateixa pista potser no pagui l'aventura. Fet com ho hàgim fet som a la pista així que, com ja s'ha dit abans, seguint-la arribarem de nou al coll de l'Ullat.