Sant Patllari des de can Sutirà, Pujarnol


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Can Sutirà-Can Sopa-Coll de Vi-Mirador de Sant Patllari-Pedra de la Mà de Déu-Sant Patllari-Coll Tallat-Can Vila-El Puig-Can Sutirà
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Serra de Sant Patllari Lloc sortida: Can Sutirà
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.C.C Mapa: Full 76-23 e:1/25000
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 05/06/2015 Distància**: 9,2 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 42
Terreny: Pistes i asfalt Orientació*: un xic complicada
Dificultat*: Moderada Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: parcial Fonts: No
Temps **
Total: 2 h. 44 min. Caminant: 2 h. 36 min. Parat: 8 min.
Altures **
Màxima:  636 metres Mínima: 314 metres Acumulat: 380 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 7,8 % Ratio baixada: 9,4 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Una proposta diferent per ascendir al cim de Sant Patllarí, a la comarca del Pla de l'Estany, únic cim d'aquesta comarca gironina. Igual que la feta sortint de la Puda, aquesta caminada s'ha fet per pistes en millor o pitjor estat de conservació i també asfalt, però a diferència d'aquella, es puja menys desnivell ja que el punt de partida es troba a major alçada, concretament des del revolt d'accés a can Sutirà. El recorregut proposat té, al meu entendre, dos punts «negres». Un és precisament el punt de sortida. Al talús de l'esquerra hi ha un rètol que indica que el pas és prohibit perquè es tracta d'una propietat privada però el cert és que no trobarem cap impediment que ens impossibiliti el pas. Penso que si som respectuosos i ens aturem a l'alçada del mas, mirant si surt algú, i en cas afirmatiu explicar el motiu pel qual hem de passar, no crec que ens ho neguin. Tan sols trepitjarem un curt espai de terreny, no més de 15 metres, ja que de seguida ens desviem per una altra pista. Repeteixo, però, que cal ser respectuosos amb la prohibició. Penso que si el punt d'inici el fixem a la pista d'accés a can Sopa es poden plantejar altres itineraris que no destorbin la propietat privada. Tot el camí a recórrer és net i obert, de pujada. No així el de baixada, si es fa tal com es reflecteix al track. Una vegada hem gaudit del cim, amb extenses vistes cap al NE i el SE però no cap a la resta de punts cardinals ja que el Puigsou no ho permet, per plantejar la tornada penso que el més assenyat és recular uns 200 o 250 metres fins a trobar el trencall de la pista que baixa al coll Tallat. Si es fa tal com consta al track tocarà desempolsar els nostres dots de rastrejadors per anar trobant el rastres del camí, que hi és. Per una banda o per l'altra acabarem al coll Tallat, còmodament amb la primera opció. Més adrenalítica la segona. El camí de pujada ens permet acostar-nos a dos indrets singulars. Per una banda, senyalitzat, el mirador de Sant Patllarí. Es troba una mica allunyat del camí principal i sembla que no hi arribem mai. Avui per avui no fa el pes acostar-s’hi. La vegetació ha crescut molt i les vistes són deficients. Jo faig 180 cm d'alçada i tan sols vaig aconseguir veure una de les ribes de l'estany, i això estirant-me molt. Allò que normalment es fa és tornar del mirador de nou a la pista però en el track reflecteixo una altra possibilitat. Un altre dels indrets singulars és la pedra de la Mà de Déu, indicat l'accés mitjançant un petit cartell de fusta clavat a un arbre. Es tracta d'això. Una pedra. Es troba molt a prop del camí així que no tindrem excusa per no acostar-nos-hi. 
He extret del web http://www.xtec.cat/~probert/it/pes/web.htm el text següent: 
«Pedra de la Mà de Déu. És una pedra curiosa, que per un costat presenta tres incisions, que amb certa imaginació es pot veure que tenen forma de creu. A la part del darrere s’hi pot arribar a veure la figura d'una mà gravada. Tot plegat ha donat lloc a una curiosa llegenda que expliquen els pagesos d'aquestes rodalies (potser relíquies d'una altra de més antiga cristianitzada) que diu que des d'aquesta pedra la Mare de Déu va agafar empenta per pujar al cel, i que de la força hi va deixar gravada la mà. Informació donada per Joan Pontacq, del C. Excursionista de Banyoles
Així m’he adonat que tot i haver-hi pujat dues vegades, encara no he vist la «mà» ja que mai he donat la volta a la pedra.
I encara falta definir quin és el segon punt negre del recorregut. Del coll Tallat baixarem sempre per pista fins que desemboquem a la carretera asfaltada que puja al Puigsou. Hem de fer asfalt per tornar al punt d'inici. Els diferents camins o pistes que podíem fer segons els mapes sobre el terreny no hi són, o estan bruts i totalment menjats per la vegetació, o jo no els vaig saber veure, així que toca fer asfalt.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de can Sutirà, al nucli de Pujarnol, pertanyent al municipi de Porqueres.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Ens dirigim pel camí de terra en direcció a can Sutirà i mirem si ens surt algú a veure. 
A l'esquerra del mas es veu una pista que està tallada al pas amb una mena de porta o tanca. Recte, entre aquesta tanca i l'edifici que fa de garatge, tenim la pista que hem de fer servir per continuar el recorregut. Ens apressem a agafar-la i deixem enrere el mas. La pista pren orientació E, en lleugera baixada, a la cerca del rec del Puig i el de la Sopa. Superats tots dos, eixuts el dia que ens ocupa, desemboquem a la pista que de la carretera porta a can Sopa. Aquest punt pot ser una bona alternativa per plantejar l'inici del recorregut, si no volem provar sort a can Sutirà. Som a la pista. Seguirem en sentit ascendent, orientats cap al SE, en pujada, fins a arribar a les envistes del mas. No seguirem per la pista en millor estat ja que es dirigeix al mas, farem servir una altra pista, més atrotinada i entapissada d'herba, que de forma planera passa uns metres per sota de l'edifici. Arribarem a un revolt de la pista. Recte aniríem a Sant Maurici del Calç, així que girem a l'esquerra en sentit O. La pista comença a tapar-se per la vegetació i anem voltant un camp de cultiu, a la nostra dreta. A l'esquerra tenim una tanca que impedeix entrar a zona boscosa. La pista finalment desapareix engolida per la vegetació. S'intueixen velles rodades d'un vehicle, o tractor. Per l'esquerra continuem tenint una tanca que ens barra el pas així que l'anem seguint fins que sortim del camp i trobem una pista. Girem a la dreta i de seguida trobem altre desviament. Podem anar per l'esquerra ja que, segons sembla, al mapa de l'ICC, més endavant conflueixen. Jo vaig seguir per la dreta, en sentit NE i en pujada. La pista planeja més endavant uns centenars de metres. Deixem a l'esquerra una altra pista que sembla que pot fer drecera i després comença a enfilar-se, fent llaçades, seguint una orientació N. En aquest tram deixarem tres trencalls a l'esquerra i arribarem a un punt en el qual la pista que seguim està barrada amb una mena de tanca precària i barroera. En principi la pista hauria de permetre arribar al cim de Sant Patllarí però jo vaig continuar per la pista de la dreta prenent orientació NE. Anem pujant suaument i arribem a una altra pista. Recte la pista torna a baixar en direcció a Sant Maurici del Calç així que seguim per l'esquerra. La pista fa un revolt i pren orientació NE. Alternen pujada, terreny planer i de nou pujada, per anar a sortir molt a prop del coll de Vi. Deixem a la dreta una pista i girem 180º a l'esquerra. Més endavant ensopeguem amb una altra pista, aquesta ja en perfectes condicions per al trànsit rodat. Ens hi incorporem i seguim en sentit NE en primera instància i al NO més endavant. Així acabem per trobar un nou enllaç de pistes. Ens trobem amb senyals de ruta de BTT amb el número 4. Girem a l'esquerra i entrem en una zona arbrada molt ombrívola i tancada que és una meravella. De seguida trobem el pal que marca el desviament al mirador de Patllarí. No cal anar-hi però jo hi vaig per deixar constància. Del mirador el normal és tornar enrere però un sender estret i fosc, encara obert, ens permet fer un altre itinerari, tot i que més llarg. També ho vaig fer per si algú ho pot aprofitar muntant un altre recorregut. Aquest sender acaba per trobar-se de nou amb la pista anteriorment abandonada, molt a prop del desviament del mirador, per la qual cosa no cal fer el mateix recorregut que jo vaig fer. Quan som a la pista, a l'alçada del pla del Gos, continuem en sentit SO per anar a trobar el cartell que indica el punt en el qual es troba la pedra de la Mà de Déu. Vint metres, posa. Molts, em semblen. Vista la pedra — voltar-la—, s'ha de tornar de nou a la pista per seguir caminant en el mateix sentit de la marxa que portàvem i així arribar al cim de Sant Patllarí. Ermita, vèrtex geodèsic i estupendes vistes, si el dia acompanya.
Per tornar.
Als mapes, tant d'Alpina com de l'ICC figuren molts senders dibuixats que baixen del cim. Penso que si no es volen aventures el més assenyat és recular i mirar de trobar algú d'aquests que haurien de baixar pel S. Jo no els vaig anar a trobar ja que portava una altra idea. De fet, a la pujada, jo no vaig saber veure cap camí. Jo vaig fer el descens prenent, després de buscar-lo, o millor ensumar-lo, entre la vegetació, una mena de corriol, molt perdut però possible de rastrejar gràcies a la separació dels arbres, que baixava en sentit NO i que per orientació m'anava bé. La pista que havia de trobar hi era, però perduda i menjada per la vegetació. Un curt espai lliure de vegetació obliga a seguir per la dreta. Quan aquest espai es torna a tancar apareix a l'esquerra un altre rastre de corriol de les mateixes característiques que l’anterior. Cal anar mirant fixament al terra per a no perdre el minso rastre. Anem ara perdent alçada caminant en sentit N i finalment sortim a pista. Recuperem l'alè i el somriure i girem a l'esquerra, en sentit SO gairebé S. Així acabem trobant una altra pista que ens bé per l'esquerra. Som al coll Tallat. O a prop. No ho sabria dir. Seguim aquesta nova pista per la dreta, en sentit SO igualment i al cap de poc trobem un desviament senyalitzat. Deixem les marques per la dreta i seguim el camí no senyalitzat. Ja sense alternativa anem seguint aquesta pista. Al mapa de l'ICC hi torna a haver senders dibuixats que sobre el terreny no es veuen. No així al d'Alpina ja que en aquest ni tan sols figura la pista que anem seguint. Anem a ensopegar amb una nova pista en perfecte estat. Deixem el trencall ascendent de l'esquerra i seguim recte en baixada. Ens trobem amb el tancat del mas el Puig. No ens queda altre remei que seguir per la pista i així acabem a l'asfalt. El podem seguir ja fins al cotxe o podem estirar una mica més el trànsit per terra fent una drecera camp a través. Jo així ho vaig fer. Hi ha un moment en el qual una vella pista es desvia de l'asfalt per l'esquerra. Aquesta és la que s'hauria d'haver fet servir per acabar el recorregut però dos aspectes van fer canviar l'itinerari. D'una banda, la coneixença que aquesta pista envaeix propietat privada ja que fineix a la tanca de can Sutirà. De l'altra, l'estat de la pista, molt tancada per la vegetació, tot i que no fa l'efecte d'impedir el pas (any 2015). Amb aquesta situació no queda més alternativa que seguir l'asfalt fins al punt en el qual hem començat el recorregut i així deixar-lo acabat amb un bon recorregut circular.