Costa Pubilla

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Montgrony-Malpàs-Ref. de les Planelles-Forat de Sant Ou-Coll Roig-La Covil-Puig de Coma Ermada-Costa Pubilla-Roc dels Llamp-Búnker-Fontetes de Meians-Pla de la Barraca-Serrat Llis-Les Viles Xiques-Montgrony
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Serra de Montgrony Lloc sortida: Mare de Déu de Montgrony
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Montgrony
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 13/12/2015 Distància**: 12,87 Km.
Recorregut: Mitja muntanya Índex IBP **: 107
Terreny: Camins, pistes, canal i dreceres Orientació*: Moderada
Dificultat*: Moderada/alta Esforç*: 4 sobre 5
Senyalització: Fites a la canal Fonts: Torrents
Temps **
Total: 6 h 17 min Caminant: 4 h 11 min Parat: 2 h 6 min
Altures **
Màxima:  2.052 metres Mínima: 1.337 metres Acumulat: 981 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 19,18% Ratio baixada: 14,23%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Totes les muntanyes que conformen la Serra de Montgrony tenen la mateixa fisonomia. Vessants força inclinats, tant a la part nord com a la sud, plenes de vegetació, fins a la mateixa carena a la banda septentrional i a les parts baixes a la meridional i grans extensions de terreny obert a les carenes. Aquestes característiques fan que l'ascens a qualsevol dels cims es pugui plantejar de qualsevol de les maneres, ja que a part de la gran quantitat de camins que enllacen els pobles de les valls del Rigard i Freser amb la vall del Merdàs a través de deiversos colls, es poden afegir les innumerables traces de bestiar que enllacen els colls obviant els cims. La banda nord ja he comentat que no és tan oberta, però un altre condicionant a tenir en compte a l'hora de plantejar itineraris per la banda sud d'aquesta serra és que de mitja muntanya cap amunt la vegetació és inexistent, cosa que facilita el trànsit fora camins, posant a l'abast del caminant la possibilitat de fer tantes dreceres com vulgui, tant de pujada com de baixada. 
Com que pel costat nord ja tenia ressenyada una ascensió des de Nevà, aquesta vegada tocava fer-ne des de la Mare de Déu de Montgrony, o de Mogrony, com sembla se'l coneixia etimològicament segons el filòleg i etimòleg Joan Corominas i reconegut a l'Enciclopèdia Catalana. 
D'aquest indret surten cap al cim una bona quantitat de camins però un «runner» conegut meu em va convèncer de provar un camí que ell havia pres una vegada per córrer per aquell sector. El camí en qüestió també surt ressenyat a una piulada de l'usuari de wikiloc RGA amb la referència de trac 5294224. Aquest camí, força dret i atarterat, surt del Coll Roig i puja per una canal a ponent del Passant del Toll i permet fer una directa a la Covil. Ja explicaré a l'apartat corresponent. 
El sector de la Mare de Déu de Mogrony alberga edificis religiosos i una hostaleria. 
Existeix la possibilitat de fer un curt recorregut circular que permet gaudir de l'ermita romànica de Sant Pere, el camí del Malpàs (espectacular), el Forat de Sant Ou (escruixidor). Pel Collet del Mansillo es retorna al punt d'inici. 
Aquest sector també és molt estimat pels escaladors, ja que allà poden gaudir de multitud de vies d'escalada.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de la Mare de Déu de Montgrony.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Sortim de l'aparcament i entrem a dins de les instal·lacions de la Mare de Déu de Mogrony. Arramblada a la paret rocosa de la nostra esquerra neix una escalera. En primera instància, els esglaons ens porten a la cova  on la llegenda diu que es va trobar la Mare de Déu. Curiosa construcció que aprofita la mateixa roca de la muntanya. Els esglaons continuen pujant i ens dipositen a la part alta de la paret de pedra i a tocar de l'ermita de Sant Pere de Mogrony. Un sender pedregós, protegit amb una barana, ens permet acostar-nos-hi. Per diferents senders ens podem dirigir al Coll Roig però aquesta vegada volem anar a trobar el Forat de Sant OU, que també té la seva llegenda. Per això hem de prendre el camí del Malpàs, espectacular camí aeri, curt, bastit amb baranes de fusta que ens protegeixen de possibles mals. Aquest camí porta al refugi de les Planelles. En aquest punt, si no es vol anar a veure el Foral de Sant Ou, es pot seguir en direcció a una pista que porta directament al Coll Roig. Per anar a petar al Forat cal seguir el sender senyalitzat, costerut, que puja fort en sentit E. Al cap d'un temps pujant trobem un desviament sense senyalitzar. Cal seguir pel trencall de pujada i deixar el sender planer que marxa més a la nostra esquerra. I així arribem al desviament senyalitzat que ens permet anar en direcció al Forat de Sant Ou. Anar i tornar. L'avenc impressiona. Està protegit amb baranes de fusta però tot i així s'ha d'anar amb compte. De nou a la pista principal seguirem pujant per desembocar en una nova pista, també senyalitzada. Deixem per la dreta el trencall que mana al Collet del Mansillo i seguim per l'esquerra, en sentit NE, per iniciar un lleuger i còmode descens fins a arribar al Coll Roig. Creuem la pista que puja del refugi de les Planelles i ens plantem en una clariana del bosc. Per trobar el camí correcte cal decantar-se cap a la part esquerra de la vegetació. L'inici del camí és confús però una vegada es troba és molt fàcil de seguir, ja que està perfectament fitat, fins a la sortida. Són 250 metres de fort desnivell que s'han de superar per camí atarterat, amb molts trams de pedra molt descomposta que poden dificultar la progressió, però amb calma s'aconsegueix. Quan la paret de la dreta s'acaba, un curt corriol ens permet assolir un excel·lent mirador al qual podem recuperar l'alè. Per continuar cal anar seguint les fites que, per carena i també en fort pendent, ens porten a trobar un sender transversal. És el que connecta el Coll de la Coma Ermada amb el de Pan així que si no es vol pujar a la Covil es pot fer servir aquest per a anar directament al cim de Costa Pubilla, bé pel Coll de la Coma Ermada, bé pel Puig de la Coma Ermada. En el nostre cas pugem per la directa, ja sense fites però sense destorbs, al cim de la Covil. Feta la foto seguim per la carena a la recerca del Coll de la Coma Ermada. No arribem ben bé perquè unes desenes de metres abans tombem a l'esquerra per anar a trobar un camí que flanqueja el vessant SE en lleuger ascens per anar el més directament possible al cim del Puig de la Coma Ermada. Una altra foto i cap al cim objectiu del dia, que ja està a tocar. Un últim esforç i ens plantem al cim. Excel·lents vistes, com així ha sigut durant tot el cordal fet. La baixada del cim es pot plantejar de diferents maneres però optem per la variant més típica així que ens encaminem al cim del Roc dels Llamps (un altre puja/baixa) i després passem pel búnquer del Roc dels Llamps. D'aquí el que és normal és baixar al Coll de la Bona però ja estem una mica cansats així que decidim fer drecera i baixem, sense camí definit, el directament possible a buscar el camí que ens ha de baixar a les Fontetes de Meians. A una estaca que aguanta un filferro que fa de porta trobem els senyals de pintura d'Itinerannia. Les seguim en descens fins que enllacem amb una pista forestal. L'anem seguint fins que en un revolt, al Pla de la Barraca, la deixem. No som capaços de trobar el camí que ens hauria de portar al Pla de l'Avet però trobem un altre que ens baixa en direcció al mas de Meians. Com que no volen connectar encara amb la pista a la qual ens porta el camí iniciem un descens al «libre albedrio» pel Camp Rost fins a enllaçar amb el GR-3 que enllaça Gombrèn amb Castellar de n'Hug. Així, sense abandonar-lo, acabem per sortir a la carretera que ens portarà de nou a l'aparcament.