zona de descàrrega d'arxius
 |  |  |  |  |
Dades tècniques de la ruta
punts de pas de la ruta
|
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
| Lloc geogràfic: | P.N. Pyrenees catalanes | Lloc sortida: | Planès | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
| Cartografia: | Carte IGN Top 25 Blue | Mapa: | 2250ETR | ||
| Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Dades GPS
|
|||||
| Marca: | TwoNaw | Model: | Anima + | ||
| Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
| Data: | 20/10/2016 | Distància**: | 10,87 km. | ||
| Recorregut: | Circular | Índex IBP ** | 129 | ||
| Terreny: | Alta muntanya | Orientació*: | Moderada | ||
| Dificultat*: | Alta | Esforç*: | 4 sobre 5 | ||
| Senyalització: | Parcial | Fonts: | Si, també riu | ||
| Temps ** | |||||
| Total: | 5 h. 02 min. | Caminant: | 4 h. 04 min. | Parat: | 58 min. |
| Altures ** | |||||
| Màxima: | 2.751 metres | Mínima: | 1.798 metres | Acumulat: | 1.071 metres |
| Pendents ** | |||||
| Pendent màxim: | Ratio pujada: | 22,54 % | Ratio baixada: | 18,75 % | |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Estic confús amb aquest cim. A simple vista s'observen tres cotes.
Una d'elles té una creu de ferro, amb la qual cosa hom pensaria que
és el cim. L'alçada assignada pel GPS coincideix amb el mapa
d'Alpina i l'aplicació Geoportail en 2.750 metres. Seguint la
carena, en sentit SO, s'accedeix a una cota similar a l'anterior ja
que el GPS marca una alçada de 2.747 metres. Aquesta cota és la que
figura al mapa 2250ETR, de l’IGN francès, amb 2.750 metres.
Finalment, i pel repte que ens ocupa, prou allunyat d'aquest punt, la
FEEC tria una altra cota, aquesta de 2.711. En aquesta cota
coincideixen el mapa 2250ETR i el de l'editorial Alpina.
Em vaig adonar d'aquest embolic de dades l'hivern de 2015, a una
ascensió que vaig fer per la canal Vermicelle. El company que feia
de guia em va convèncer que el cim era el que lluïa la creu i en
arribar a casa em vaig adonar que no havia fet el cim que volia. Però
no tot va ser culpa d'altres. Si hagués fet el cim que jo pensava,
hauria passat el mateix ja que hauria pujat a la cota 2.750, i tampoc
hauria fet el cim de la FEEC.
El cas és que sense saber tot això, vaig validar el cim, però quan
me’n vaig adonar, el cap... La consciència no perdona. Hi haig de
tornar. No vaig jugar net.
Fugint de les típiques propostes de canals hivernals i dels clàssics
recorreguts que parteixen de les pistes d'esquí d’Eyne, tenia
moltes ganes de fer el cim del Cambra d'Ase fent servir la carena que
puja des de Planès i la coma Amagada. Ja en una sortida anterior vam
fer un tast d'aquesta vall i va acabar per encastar-se’m al cap. Sí
o sí havia de pujar per aquesta banda.
No és la primera vegada que em passa. Miro i torno a mirar a casa
informació per fer un cim. Dissenyo un recorregut que penso que és
inèdit i quan arribo a casa i pujo el track a internet, trobo
algú que ja ha fet quelcom semblant. Quina ràbia!!! Es fa palès
que al Pirineu tot està inventat.
Aproximació en cotxe
Per fer l'aproximació al punt d'inici cal disposar d'un vehicle amb
una alçada lliure al terra important ja que la pista, tot i
trobar-se en bon estat en gairebé tota l’extensió, sí que en dos
o tres trams, no gaire llargs, pot ser que ocasioni problemes a
turismes normals.
Si no es vol comprovar si el nostre vehicle se'n
sortiria, es pot començar a caminar des de la població de Planès.
El track amb el recorregut en cotxe que cal fer per anar del coll
de la Perxa fins al punt d'inici de la caminada està disponible aquí.
Descripció del recorregut
Començo a caminar seguint en pujada la pista per la qual he arribat
a l'aparcament. Al cap de poc arribo a un revolt de la pista i creuo
el riu de Planès, que passa canalitzat per sota de la pista. Uns
metres més endavant s'arriba a una gran plaça en la qual es poden
deixar també aparcats un gran nombre de vehicles. D'aquest punt
surt, en sentit SO, i senyalitzat amb un pal, un ample sender. El
cartell al pal indica que el camí porta a l'Orri de Planès. Agafo
aquest sender i començo a trobar senyals de pintura groga. Segueixo
aquests senyals uns 575 metres fins que trobo a l’esquerra, a un
costat del camí, una fita i a la dreta un senyal de camí erroni. En
aquest punt deixo la comoditat de la pista i em fico al bosc seguint
una aperduada traça entre l'herbei. La traça s'acaba perdent però
vaig fent un flanqueig longitudinal en ascens amb tendència a
l'esquerra fins a sortir a una pista. La segueixo uns metres per la
dreta fins a una fita que marca allò que se suposa que és un camí.
No ho és pas. És una drecera, sense traça, que puja dret a buscar
un camí que hauria de sortir de la mateixa pista però que en
l’actualitat està perdut a causa de la vegetació. Enllaço amb la
traça uns metres més endavant i la segueixo en sentit S, evitant
fàcilment la vegetació que dificulta el pas. Aquest camí és ple
de ginesta i petits pins, que just deixen entreveure un estret
caminoi. Cal estar pendent del terra per seguir-lo. En un moment
donat el camí s’aclareix, però l’alegria
és breu a la casa del pobre. De nou el camí es tapa. Ja no
tinc ganes de seguir per aquell terreny així que decideixo tirar pel
dret, en sentit SO, a la cerca de la carena. El trànsit és pesat i
molt dret. Es puja sense dificultats, tret de l'esforç per superar
el fort pendent. També cal creuar pedreres. Tot i així, amb
l'orientació farem prou per anar fent servir els passos que més
confiança ens donin. Superat el feixuc terreny arribo a la carena
però això no significa que el terreny es temperi. Segueixo al
principi la carena per terreny planer, en sentit S, i començo a
trobar fites i marques de pintura vermella, una mica velles. Així
arribo a sortir de la vegetació i a contemplar una nova paret al meu
davant. El pic de l'Home Mort. El pendent no és gaire fort, però
les forces ja no estan intactes. El terreny és herbat i pedregós
però mancat de vegetació que destorbi el pròxim objectiu. Tot i
així les fites m'ensenyen el camí. Quan sóc a la construcció
cimera, un mur de pedra que és un paravent, veig un nou obstacle a
superar. Es tracta d'un turó pedregós que jo decideixo pujar pel
costat esquerre, abocat a la vall de Planès. Vaig trobant aperduades
fites que no sé si ajuden o despisten. El terreny és obert així
que del que es tracta és d'anar triant les millors pedres per posar
els peus. De tant en tant sembla que trobo indicis de camí. A la
cota zenital trobo un munt de murs de pedra, cosa que em fa pensar en
bivacs ventats. Ja fa una estona que miro com faré la baixada. Ja he
localitzat un parell de possibilitats. Ara, però, toca fer cim. Des
de la meva posició ja veig la creu, molt petita encara. Un clar
sender, ara sí, m’hi porta. En un moment donat ho deixo ja que
sembla que el camí vol passar de llarg. Remunto uns pocs metres i
després de posar al terra un parell de vegades les mans, agafo la
creu. Magnífiques vistes a tot arreu. El dia m'ha acompanyat i
l'horitzó és molt ample. M'estic una bona estona contemplant el
paisatge i mirant el objectiu següent.
Per la cresta, fàcil, sense fer servir les mans però amb compte ja
que el vessant N cau a plom, vaig caminant a cercar-lo. Passo primer
per la sortida de la canal ampla, o central. Uns metres més endavant
em trobo la sortida de la canal Vermicelle (quins records, aquestes
dues canals) i finalment pujo a una altra cota similar a la que té
la creu. Com que no és aquest l'objectiu del dia segueixo carenejant
fins a una altra cota que veig més al NE. Cal perdre uns metres
d'altura ja que la fita que assenyala el punt culminant es troba a
2.711 metres. Sembla que, aquest sí, em trobo al cim que figura a la
llista de la FEEC. Alçada i coordenades coincideixen.
Toca tornar.
Per fer això cal primer desfer camí però aquesta vegada m'estalvio
tronar a pujar cims. Un sender permet caminar una mica per sota, a la
cerca del coll que es veu en sentit SE, com si volguéssim anar a la
Torre d'Eina. No es veu gaire juny aquest cim així que algú es pot
plantejar conquerir-lo. Jo ja hi he sigut dues vegades, així que
passo. Quan sóc al coll m'ho miro amb calma. Es veu fàcil i el
pendent no fa por. Amb cura, però, i a poc a poc, fent diagonals per
minvar el pendent, i mirant de posar els peus en els diferents espais
esglaonats del terreny, vaig fent, molt millor del que podia semblar.
Per descomptat que amb neu, glaç o terreny mullat les condicions són
diferents i requeriran l'equipament adequat, però en sec i amb sol,
com jo vaig trobar el terreny... Bufar i fer ampolles. A mitja
baixada es veu com si el terreny es tallés en vertical i ens regalés
un precipici, però no és més que una simple apreciació. Es pot
continuar baixant per tots els costats. Jo vaig decantar-me a la
dreta perquè ho vaig veure més clar, però superada aquella part
que semblava tan preocupant, quan vaig mirar enrere vaig veure que hi
havia pas per qualsevol lloc. Una vegada s'acaba la baixada trobo
fites que ja m'ensenyen el camí per anar a trobar l'estany de
Planès. No n’arribo a albirar les aigües ja que el coneixia d'una
sortida anterior.
Fent un revolt de 180 º enllaço amb camí clar i fressat, que baixa
de l'estany al poble de Planès, encara sense senyalització. Passo
per l'orri de la Pleta dels Pastors i més endavant, quan tinc a
l’esquerra un gran roc que forma una paret vertical de grans
dimensions, trobo una font que brolla directament de la pedra, a ras
del terra. La trobo més pel soroll de l'aigua que per la vista.
Sembla de bona qualitat ja que a aquestes alçades no he trobat
bestiar. El camí segueix la baixada molt clar i fressat. Arribo a
una bifurcació marcada amb un pal i un cartell. Indica la direcció
a seguir per anar a Planès.
Cal fer un apunt.
Aquí, depenent d'on tinguem el cotxe, podem seguir el camí que
segueix més cap a l’esquerra ja que aniríem a trobar el camí de
pujada. Jo tinc el cotxe més avall així que segueixo en direcció a
Planès i començo a trobar senyals de pintura groga. Molt més avall
trobo una altra bifurcació. De nou, el trencall de més a l'esquerra
em permetria anar a trobar el riu de Planès i el camí de pujada.
Torno a seguir els senyals grocs de pintura fins a arribar a una nova
bifurcació. Més del mateix. Camí no pintat a camí de pujada, camí
pintat a Planès. Continuo en aquesta direcció fins que surto a la
pista just al lloc on tinc el cotxe aparcat.
