Castell de Montgrí

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta:
Torroella de Montgrí-1a Capella-Canal-Cau del Duc-Canal-Castell de Montgrí-Coll d'en Garrigars-Camí del Xiprer d'en Navarro-Torroella de Montgrí
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Baix Ter Lloc sortida: Torroella de Montgrí
Dades cartogràfiques
Cartografia: ICGC Mapa: Fulls 78-24 i 79-24 e/1:25.000
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: TwoNaw Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 7/7/2017 Distància**: 3,235 Km
Recorregut: Circular Índex IBP **: 40
Terreny: Sanals i senders Orientació*: Moderada
Dificultat*: Molt alta Esforç*: 4 sobre 5
Senyalització: Parcial al GR Fonts: No
Temps **
Total: 1 h. 32 min. Caminant: 1 h. 08 min. Parat: 24 min.
Altures **
Màxima:  304 metres Mínima: 40 metres Acumulat: 263 metres
Pendents **
Pendent màxim***:
Ratio pujada: 18,90% Ratio baixada: 16,80%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
*** Dada obtinguda de l'aplicació CompGPS Land v.8
Comentaris
Tan a prop de casa que el tinc i tan desconegut que és per a mi. El tenim com un cim de fàcil consecució que no valorem com es mereix. 
Certament és un cim que s'acostuma a fer com un passeig, fins i tot amb la família i la mainada, però el cert és que té racons que per gaudir-los cal certa experiència i determinats dots de sang freda per acostar-nos-hi. 
La veritat és que la muntanya està solcada de senders molt ben condicionats que et porten a tot arreu. Fins i tot hi ha el sender GR-92 que travessa la muntanya de nord a sud i és, per cert, el que de forma més comuna es fa servir per fer el cim, però el massís amaga altres possibilitats, tot i que de senders no en trobarem. 
La naturalesa calcària del terreny dificulta l'arrelament de la vegetació i la poca que hi ha, troba forts vents que en dificulten el creixement, cosa que fa que tot i la falta de camins, es pugui caminar per tot arreu salvant, això sí, la dificultat del pedregam que trobem per tota la muntanya. Aquestes pedrotes, de no gaire grandària, sí que són, sobretot a la zona de la muntanya gran d'Ullà, molt afilades, com ganivets, que demanen atenció per posar els peus a sobre, però també faciliten molt el trànsit. 
Aquest tipus de terreny segur que fa les delícies de les escoles d’escalada. Múltiples parets, de no gaire alçada però d'una pedra de molt bona qualitat, precedeixin la cota cimera. Un lloc molt habitual és el cau del Duc, lloc al qual, pels paranys que hi ha, concorren molts practicants d'aquesta modalitat esportiva. 
Si es vol sortir dels camins esmentats i pujar al cim per altres indrets, i no importa fer-ho per terreny feréstec i mancat de tota traça, la muntanya ofereix tota mena de possibilitats. 
Com que tinc aquest massís molt a prop de casa, i he pujat al cim per tots els camins i vessants existents, darrerament m'he proposat complicar l'ascens i fer-lo al més directe possible, fent servir els diferents punts febles que la cara sud de la muntanya del Montgrí ofereix. En aquesta ocasió, una magnífica canal i una moderada grimpada m'ho van permetre. 
En aquest punt haig de fer una recomanació, i més que això, una advertència. Si no es té força experiència a reconèixer punts febles d'una paret o experiència en grimpades compromeses i no es porta GPS o no es coneix el terreny, és millor no intentar seguir la proposta i baixar del cau del Duc al GR. També, del cau del Duc es pot desfer el camí seguint els senyals verds de pintura fins a enllaçar amb el GR de pujada al cim.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del carrer Santa Margarida, 55 de Torroella de Montgrí.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Per fer l'acostament a l'inici de la canal es fa servir el camí senyalitzat, que és el GR, que porta al cim. 
Ja des de l'aparcament trobem senyals que ens menen en direcció al castell de Montgrí. Al començament anem per asfalt, remuntant pocs metres d'alçada. Al cap de poc, trobem la ronda de Pau Casals. La creuem i el ferm esdevé terra. El seguim i anem pel camí de Santa Caterina, segons nomenclatura de l'ICC. De manera còmoda i guanyant poca alçada, anem deixant diversos trencalls ja que seguim els senyals, vells, de GR. Quan la pista fa un fort gir, de 90º, a la dreta, i el pendent s'atansa, podem triar per serrar les dents i fer el desnivell seguint el GR, o deixar la pista i agafar un sender que segueix recte. Totes dues opcions són vàlides ja que més endavant, just quan arribem al punt crític del recorregut, es troben. Si anem pel sender hem de tenir en compte que hem de deixar qualsevol trencall que trobem que se'n vagi a dretes o esquerres, fins que connectem de nou amb el GR. Per una banda o per l'altra, arribem a un banc de pedra. És en aquest punt que hem de parar atenció. A partir d'ara fins al tram d'aproximació al cau del Duc no tindrem camí, ni senyals, ni fites, ni res. Tan sol canal i ascens. 
Al punt al qual conflueixen els camins, a la dreta del camí, a sota de la paret calcària, i ha unes antigues feixes. Com millor es vegi, s'han d'anar superant, mirant d'anar a buscar una escletxa a la paret, a l'esquerra segons el nostre sentit de pujada. És la canal que hem de pujar. Són dos trams diferenciats, de fàcil superació. Per tots dos es grimpa de manera fàcil, tan sols cal fer servir les mans en punts molt determinats, i més que res per ajudar a la progressió. Una vegada s'ha superat el primer tram, quan trobem al davant una paret força vertical, el terreny s'obre i desapareixen les pedres, cal desviar-se a la dreta, SE, per tal d'anar a trobar la segona part de la pujada. De nou se supera amb facilitat, malgrat la vegetació que ja comença a fer acte de presència. Superat aquest segon tram, enllacem amb un antic camí que porta al cau del Duc. Cap a la dreta hi ha una fita. El camí es segueix bé i es gairebé planer. En un parell de punts sembla que es perd, però el cert és que continua força evident. Si volem podem arribar al cau pel mateix camí, fins a enllaçar amb la pujada de les Pedrusques o fer una altra vegada, molt fàcil, grimpant. I ja som al cau del Duc. És un bon lloc per fer un descans i contemplar el paisatge. Aquí hi ha la possibilitat d'acabar el recorregut, sense fer cim, ja que una vella tartera ens permet baixar a trobar de nou el GR pel qual tornar a l'aparcament. Per seguir amb la proposta cal que anem a localitzar un vell corriol que segueix arrapat a la paret, en sentit SE. Ara torno a repetir allò dit als comentaris: si no es té força experiència a reconèixer punts febles d'una paret o experiència en grimpades compromeses i no es porta GPS o no es coneix el terreny, és millor no intentar seguir la proposta i baixar del cau del Duc al GR. També, del cau del Duc es pot pujar al camí seguint els senyals verds de pintura fins a enllaçar amb el GR de pujada al cim. 
Si seguiu endavant, una vegada localitzada l'escletxa de la paret, superar-la no és gaire complicat. El problema és que si el lloc triat per pujar no és l'adequat, la cosa es complica en excés i superar la paret requerirà coneixements d'escalada. Heu de pensar que pujar és una cosa però si la progressió es complica, desgrimpar pot ser gairebé impossible. 
L'escletxa que ens permet superar la paret és força evident i ens la trobem en sentit dreta a esquerra. A la dreta la part baixa i a l'esquerra el sentit de pujada. Tot i que sembla evident que hem de fer cap a l'esquerra res més lluny de la realitat. La part feble de l'ascensió està per la dreta Està prou protegida, però en un parell de trams podem tenir sensació de perill, tot i que trobarem molts punts d'ajuda, sobretot branques i arrels, amb la precaució que aquest tipus de material demana. No explico amb detall com es fa la grimpada ja que deixo que sigui el lector el que decideixi si la seva experiència o coneixements el permeten superar aquesta grimpada Com a ajuda, val a dir que hi he pujat tres vegades: la primera ho vaig passar malament. La segona va ser més tranquil·la i la tercera va ser una festa. 
Bé. Ja hem sortit de nou a terreny obert i més tranquil, ja a les envistes del castell. Per on vulgueu, us hi adreceu. Per tornar podeu triar diverses opcions. 
Podeu fer el descens pel GR en direcció al coll de Santa Caterina. També podeu fer el mateix però en sentit al coll d'en Garrigars. Aquesta opció és la que vaig triar en la segona ocasió que vaig fer la pujada per la grimpada. Al coll es deixa el GR per seguir el sender en descens, en sentit SE, que baixa a trobar el camí del Xiprer d'en Navarro. Seguint-lo acabem per trobar asfalt a l'alçada del dipòsit d'aigua de Torroella i a les escales que ens baixen al punt d'aparcament. Una altra opció per baixar del cim, feta per mi en la tercera ocasió, consisteix a fer servir el GR en sentit al coll de Santa Caterina. Al cap de poc cal parar atenció per tal de trobar els senyals de pintura verda, les fletxes, que baixen al cau del Duc i del cau, seguir el sender que baixa per la tartera al Pedrigolet i al GR. Seguint-lo arribem a una corba a l'esquerra. Podem seguir pel GR i connectar amb camí conegut o anar per un vell corriol que ens portarà, travessant antics camps de cultiu, a enllaçar amb el camí del Xiprer d'en Navarro.