Puigsacalm pels ganxos

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Joanetes-Sant-romà-Mas Poc-Puig del Soi-el Barret-Canal Fosca-Santa Magdalena del Mont-Coll de  Joanetes-Puig dels Llops-Puigsacalm-Coll dels Clivillers-Camí del Pas dels Burros-Coll de Joanetes-Ganxos vells-El Barret-Puig del Soi-Puig Sadevesa-Joanetes
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: La Vall d'en Bas Lloc sortida: Joanetes
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Puigsacalm
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 29/11/2015 Distància**: 12,74 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 104
Terreny: senders i canals Orientació*: Moderada
Dificultat*: Alta Esforç*: 4 sobre 5
Senyalització: Si Fonts: No
Temps **
Total: 6 h. 08 min Caminant: 4 h 42 min Parat: 1 h 26 min
Altures **
Màxima:  1.508 metres Mínima: 610 metres Acumulat: 1.092 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 16,04% Ratio baixada: 20,16%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Excursió aquesta no apta per a persones sense experiència en grimpar ni moure's per parets equipades o que pateixin vertigen. Tant de pujada com de baixada s'han de fer servir canals i parets equipades amb ganxos i passamans de ferro que ajuden a superar les dificultats. El Puigsacalm és una muntanya emblemàtica del sector de la Garrotxa i és la més alta de la serra Transversal, constituint-se en un magnífic mirador dels Pirineus i altres serres del país. Excel·lents es pot dir que són quan el Pirineu es troba amb el mantell nivi hivernal. Diversos camins permeten ascendir al cim. El més normal és fer-lo des del Coll de Bracons fent servir el GR-151.1. Sant Privat d'en Bas també pot prendre's com a punt d'inici d'itineraris que per les Olletes o el camí dels Matxos i fins i tot les Escales ens acosten al cim. Un altre punt interessant per fer una bona circular d'ascens a aquest cim és la Collada de Pla Traver, o de Ciuret. I resta el vessant SE, pel qual també és possible l'ascens. El veïnat de Joanetes, disseminat pertanyent al municipi de la Vall d'en Bas ofereix itineraris de diferents dificultats però aquells que trien aquesta banda ho fan majorment perquè faran servir els ganxos per superar les verticals parets d'aquest vessant. La Canal Fosca, o dels ganxos nous, és espectacular i força divertida. Una curta passarel·la de ferro, estreta, dóna pas a una paret vertical d'uns 4 metres que se supera gràcies a una sèrie de grapes clavades a la pedra. És fàcil de superar però pot impressionar molt als neòfits. Seguit hi ha una estreta canal, força inclinada i dotada d'una mena de barana que ajuda a progressar, ens porta a un estretíssim coll. A mitja canal es pot accedir a la Campana, una excel·lent balconada al precipici des d'on es gaudeix d'unes magnífiques vistes de la Vall d'en Bas i d'altres contrades. Si pel que fos no es volgués fer servir els ganxos, existeix la possibilitat d'evitar-los prenent el camí que port al Coll del Forn. Per fer el descens també es fa servir un camí que en determinats punts pot resultar aeri pel caminant. No és complicat i en cap moment es té sensació de perill, però de nou a les persones no acostumades els pot amoïnar. Es tracta del camí del Pas dels Burros, molt maco però també evitable, ja que al Coll de Joanetes, punt en el qual mor aquest camí, es pot arribar des del nord, voltant les Clapisses. Uns metres més a l'E del Coll de Joanetes neix, senyalitzat, el camí dels ganxos Vells. Per arribar a aquests s'ha de baixar per una canal impressionant, de molt bon fer anant a poc a poc. Els Ganxos Vells permeten superar un parell de trams de paret de diferent complicació. El primer tram és més curt i menys inclinat. Un segon tram, molt més vertical i intimidador ens permet sortir definitivament a terreny de més fàcil trànsit. Per descendir aquests dos trams comptem a barres de ferro i amb roca de molt bona qualitat, elements que ajuden a tenir una bona sensació de seguretat. Si pel que fos es vol donar més confiança als no acostumats, es pot portar un tros de corda de no més de 10 metres però penso que és del tot innecessari.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del Km. 3,4 de la carretera GIV-5273, en Joanetes.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Sortim de l'aparcament i ens dirigim al NE, en direcció al centre urbà i allunyant-nos de la carretera. Al cap de poc trobem a l'esquerra un trencall senyalitzat. El prenem i deixem la pista asfaltada que segueix en direcció a Joanetes. Caminem ara per pista de terra i en sentit NO. Passem al costat de les ruïnes de Sant-romà i més endavant deixem a la dreta el desviament que porta a les Olletes. Sempre per pista senyalitzada amb un pal gros de fusta de baixa alçada arribem a un punt en el qual la pista fa un fort gir per prendre orientació SE. Al cap de poc connectem amb una nova pista que seguirem en sentit NO, en bona pujada. Sobrepassades les ruïnes de Mas Poç, imperceptibles, deixem la pista principal i prenen orientació O per continuar amb l'ascens. Després de dues llargues llaçades del camí sortim a un planell molt a prop del Puig del Soi. Recuperat l'alè seguirem en franc ascens en sentit NO fins a arribar al Barret. Si no es vol passar per la canal Fosca, ara és el moment de seguir el camí en sentit NE que porta al coll del Forn. En aquest cas però seguim en sentit NO per endinsar-nos en el primer tram divertit de la caminada. Passen una primera passarel·la que ens permet pujar als peus d'una paret vertical. Una nova passarel·la i una barana ens deixen al costat d'unes grapes de ferro que ens permeten superar els poc més de tres o quatre metres de paret. Després sortim a la canal Fosca. Es supera fàcilment però demana una mica d'atenció i esforç. Quan el primer tram de barana s'acaba tindrem a la nostra dreta una obertura a la paret. Un pas ens permet fer una petita grimpada per treure el nas a una impactant balconada, anomenada la Campana. El nom és obvi. Una petita campana corona la petita lleixa. S'ha de continuar pujant per la canal fins a un nou pal de fusta. Per la dreta es pot grimpar a una petita agulla. Per l'esquerra, una cadena o ferros, no me'n recordo ara, ens permeten superar l'últim tram complicat d'aquesta part del recorregut. Finalment pugem els últims metres per sortir als peus de les antenes del Puig Corneli. Directament pel cordal d'aquest cim, bé pel camí que passa per la base de l'estrella de Nadal o bé pel camí d'accés a Santa Magdalena del Mont, ens dirigim al Coll de Joanetes. Aquí seguim les indicacions que manen al Puigsacalm pel Puig dels Llops i deixem de banda el camí del Pas dels Burros. De tornada sortirem per aquell camí. Comença ara un camí de flanqueig molt maco, que transita per una fageda espectacular. Després d'un llarg flanqueig en sentit NO, el camí gira en sentit SE i s'enfila de valent fins a una clariana justa als peus de l'espectacular península que forma el Puig dels Llops. Seguint per evident camí acabem per pujar al Puigsacalm. La tornada la iniciem seguint el camí que baixa del vèrtex geodèsic en sentit oposat al camí que hem fet servir de pujada. Així baixem fins a la farmaciola, petita bústia equipada amb material de primers auxilis. Una curiositat en tot regla. Aquesta farmaciola està situada en la confluència del camí pel qual baixem i el que bé del Puig dels Llops. Seguim ara per l'esquerra i comencem a perdre altura fins a arribar al Coll dels Clivillers. Trobem un nou pal de senyalització. Aquí deixem el camí que porta al Coll de Bracons i girem a l'esquerra per començar el descens, fort i relliscós, pel camí del Pas dels Burros. Camí força estret, complicat en determinats trams i potser aeri en un parell de trossos. No té dificultats remarcables, però s'ha d'anar amb compte. No val córrer. Finalment sortim al Coll de Joanetes. Aquí seguim ara el sender que se'n va en sentit E fins que trobem un cartell de fusta que ens indica el corriol que baixa a buscar els Ganxos Vells. Si entrem, ja no hi ha marxa enrere. El camí baixa fort i encaixonat per una vella torrentera i sense possibilitat de pèrdua ens deixa en el sector equipat. Primer un tram equipat amb cadena. A continuació el primer tram amb les barres de ferro. Seguidament un nou tram de cadena i per últim el tram de ferro més imponent. De dalt es veu molt llarg i vertical però la roca rugosa i aspra ajuda al fet que el calçat no rellisqui. També les diferents fissures de la pedra ajuden a recolzar els peus i si tot això no fos suficient, els ferros acaben per donar tranquil·litat. Desfet aquest tram ja no tindrem més ensurts fins a tornar de nou al lloc ja conegut del Barret. Desfem camí de nou fins a baixar al Puig del Soi i ara seguirem en descens fent servir el sender que en sentit SE ens porta al Puig Sadevesa i per camí pintat amb pintura groga tornar a la pista en la qual hem deixat el cotxe aparcat.