Santa Fe

zona de descàrrega d'arxius

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic:	Serra de Santa Fe		Lloc sortida:	Fenollet
Dades cartogràfiques
Cartografia:	Editorial Piolet		Mapa:	Serra de Boumort
Coordenades:	UTM zona 31 T		Datum:	European 1950
Dades GPS
Marca:	Garmin		Model:	Montana 600
Coordenades:	UTM zona 31 T		Datum:	WGS84
Característiques del recorregut
Data:	25/11/2015		Distància**:	8,45 Km.
Recorregut:	Circular mitja muntanya		Índex IBP **:	64
Terreny:	Senders, pistes i canals		Orientació*:	Fàcil
Dificultat*:	Alta		Esforç*:	4 sobre 5
Senyalització:	Parcial		Fonts:	No
Temps **
Total:	2 h 56 min	Caminant:	2 h 36 min	Parat:	20 min
Altures **
Màxima:	1.256 metres	Mínima:	888 metres	Acumulat:	603 metres
Pendents **
Pendent màxim:		Ratio pujada:	13,73%	Ratio baixada:	15,64%

* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex

Comentaris

Certament la muntanya de Santa Fe es mereix un lloc d'honor a qualsevol llista de cims existent. La impressionant mola de conglomerat llueix altiva ensenyant la seva figura com si es tractés de la proa d'un vaixell, sobretot quan n’encarem la seva des de l'avinguda Santa Fe, de la població d'Organyà. També meravella quan s'observa des de la vall de Cabó. Llavors s'afegeix al festival visual tota la carena dels serrats del Ballador i de Mansull, amb la Penya-roja i la penya Aguda i al fons de la vall, el cap de Boumort. No es tracta d'una muntanya complicada en l'aspecte tècnic ni que requereixi un gran esforç per pujar al punt culminat, però la seva prominència la converteix en un veritable far i excel·lent observatori. Cert és que no ofereix vastes vistes, però allò que els nostres ulls abasten és una meravella.

Pel que he pogut comprendre, amb la meva inexperiència, no existeixen gaires alternatives per fer cim. El més ressenyat a internet fa servir el vessant est per pujar-hi. O bé des de la mateixa població d'Organyà o bé des de qualsevol punt proper al Mas de la Borda. Des de la banda de la vall de Cabó em fa l'efecte que és difícil fer cim, ja que els grans penya-segats del serrat del Ballador i del serrat de Mansull ho compliquen, tot i que per la base de la Penya-roja l'ICC diu que hi ha un camí. Hi ha, però, l'opció del vessant meridional de la muntanya. Aquesta banda ofereix un parell de graus que fan possible una curta circular. El que no tinc clar és si els graus que jo vaig fer servir són els mateixos que surten al mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. La cartografia que vaig fer servir va ser la de l'editorial Alpina, amb el mapa de la muntanya d'Alinyà, i també la de l'editorial Piolet, amb el mapa de la serra de Boumort, i ambdues diuen que es passa pels graus però la ubicació que aquestes dues editorials els assigna no coincideix amb la que diu l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Sigui com sigui, es puja i baixa, així que tinguin el nom que tinguin, fan el seu servei. L'itinerari per mi triat és una barreja feta de diversos tracks estrets d'usuaris de Wikiloc, entre d'altres de Toni Planas i de Tacus. No té gairebé complicacions, tret de l'esforç que requereix la superació dels dos graus, sobretot de l'ascens pel del Fangueret, tal com jo el vaig realitzar. Aquest es pot minimitzar si en comptes de fer com jo, que vaig fer servir el camí vell d'Organyà i cal superar un tros de terreny pel dret i sense camí, es fa servir, des del mateix aparcament, el camí senyalitzat que surt. Jo, com sempre, per tal d'oferir altres alternatives, busco itineraris alternatius i de vegades passa el que és més normal. El camí està aperduat o en procés de deteriorament. Val a dir que ara per ara, any 2015, el vell camí que ascendeix pel grau del Fangueret des del camí vell d'Organyà està perdut però el terreny és de bon fer, salvant la baixa vegetació per innumerables traces de petjades d'altres que han passat abans que nosaltres. Vull dir que anem perdent i trobant caminois fins que es connecta amb el nou camí que s'ha senyalitzat amb pintura groga i blava que prové de Fenollet. Jo no vaig gosar posar fites però si ho hagués fet, ara un dels possibles passos es trobaria indicat.

També crec interessant destacar que les millors fotografies de la muntanya s'obtenen des de la carretera d'aproximació a punt de sortida, com ja he assenyalat al començament d'aquest comentari.

I, com sempre que es pot, al final d'aquest apartat, recordo als lectors que a prop d'aquest cim n’hi ha d'altres també inclosos al repte de la FEEC. Ben visibles des del cim de Santa Fe, cap a l'est i sud-est, tenim el Roc de Galliner i el Cogulló de Turp. Més al sud-oest, però també a tocar, es pot triar el Coscollet i Sant Honorat. Una mica més allunyat i complicat, però accessible per la vall de Cabó, ens queda el cap de Boumort.

Faré servir toponímia de l'editorial Alpina, ja que em sembla que és la més a l'abast del col·lectiu excursionista.

Aproximació en cotxe

Proposo començar a caminar des del veïnat de Fenollet.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Sortim del lloc proposat per començar a caminar i desfem uns pocs metres de camí, com si volguéssim anar en direcció als edificis de Fonollet, fins a trobar l'acabament del guarda-rail que tenim a l'esquerra segons el nostre sentit de marxa. Just en aquest punt neix un baixador, en fort pendent i relliscós, que penso que és una drecera que ens connecta amb el camí vell de Montanissell a Organyà. De mica en mica el sender es va aplanant i agafant pendent de descens.

Quan hem caminat uns 700 metres (cal ser una mica prudents, ja que parlem de mesures de GPS) trobem que la vegetació de la nostra esquerra s'obre i ens mostra un vessant pedregós. És el moment de trencar a la nostra esquerra i començar a pujar, per terreny sense camí clar, en sentit NE i guanyar el màxim de metres possibles fent servir els passos que menys ens compliquin l'existència. Si se segueix el track us en sortireu. Després de l'esforç i forta pujada enllacem amb el camí senyalitzat que hem deixat a Fenollet. Bon lloc per recuperar forces. Continuem el camí seguint ara el sender senyalitzat, en sentit NE i ens fiquem en el grau, que superem fàcilment però amb esforç. En un moment determinat el pendent es redreça i el camí comença a fer un agradable flanqueig. Ja hem sortit del grau. Sortim de la vegetació i apareixem a un vell prat amb altes herbes. El camí es desdibuixa però l'herba mig tombada ens ensenya el camí. Anem voltant el prat i iniciem de nou un petit i curt ascens de nou en direcció a zona de pins. Quan som a la part alta, si ens hi fixem, tindrem a la vista l'objectiu del dia. També tindrem a l'esquerra una pista. Si es vol, es pot fer servir per anar al cim. El sender, però, segueix entre els pins i ens fa perdre desnivell de forma ràpida i continuada. Arriba un moment que els senyals de pintura que hem anat seguint es perden, ja que els arbres que les suportaven van patir un incendi i els senyals es van esborrar. El sender, però, se segueix bé. Baixem a una mena de coll emboscat. A la dreta hi ha un corriol que penso que porta a un baixador o a una cova que es veu mentre fem la baixada pel bosc cremat. En el nostre cas no hi anem i seguim en direcció a l'ermita de Santa Fe. Primer hem de sortir a pista. Quan l’hem enllaçat podrem fer dreceres per anar als peus del cim, o seguir-la. El cas és que hem d'anar a un marcat coll que trobarem als peus mateixos del cim. Al coll un cartell ens ensenya el sender a seguir per pujar al cim. Segons aquest ens caldran 10 minuts de caminada. El cim es troba uns metres al darrere de l'ermita, al NO del punt al qual hem sortit. No hi ha cap indicador, encara que sembla el punt més alt. Però el més normal és conformar-se amb l'excel·lent mirador que ens ofereix el cim. Gaudireu d'extraordinàries vistes. Si el dia és net millor, per descomptat. Per tornar toca desfer les passes pel mateix camí fet però en aquesta ocasió ens deixarem estar de senders i farem servis sempre pista. Així passarem pel pas del Corretgedor, deixarem a la nostra dreta les crestes del serrat del Ballador, espectaculars, i arribarem a la Solana Fartadora. En aquest punt passem a gual el torrent de les Bordes, deixem a l'esquerra el naixement d'una pista i iniciem de nou un lleuger ascens. Hem d'anar amb compte, ja que en poc temps hem de deixar aquesta pista. Al cap de poc veurem que vol iniciar un revolt a la dreta. Abans veurem un clar inici d'una altra pista, aquesta herbada i senyalitzada amb una fita. Deixem la pista per la qual anem i agafem aquesta nova, que planeja i de mica en mica iniciem un lleu descens. Quan la pista vol girar a l'esquerra hem d'estar atents, ja que de nou hem d'abandonar el camí seguit i ara girar a la dreta. Una petita fita assenyala l'inici del camí a seguir. El rastre és minso però se segueix prou bé. Ens demana atenció, però ens ajuda a exercitar el sentit de l'orientació. La pista fa curtes llaçades fins que s'orienta, definitivament, cap al SE. Un curt però sostingut descens en aquest sentit i de cop s'arriba al punt més complicat de tot el recorregut. Fora de la pista, a davant nostre, una fita assenyala alguna cosa, de moment estranya. El traçat més evident ens invita a seguir en descens per la nostra dreta però per allà no anem enlloc. A l'esquerra, una altra pista més precària sembla portar pel bon camí, ja que té petites fites, però aquestes es perden uns centenars de metres més endavant. Possiblement porten al barranc que baixa dret a Fenollet però penso que per baixar-lo fan falta coneixements d'escalada. Tan sols queda espiar què assenyala la fita estranya. Si traiem el nas al caire, veiem que hi ha més fites. Ens ensenyen com baixar un petit marge rocós per trobar el camí bo que ens permet anar fent per baixar pel grau fins a trobar la font de Fenollet. Aquí trobem uns tubs negres que recullen l'aigua de la font i la canalitzen. Aquests tubs segueixen el camí així que seguint-los, amb una mica de cura en determinats punts, baixem a un dipòsit i d'aquest a la carretera que ens ha de portar, en poques desenes de metres, al punt d'aparcament.