Sant Miquel de Solterra

zona de descàrrega d'arxius

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta: Km. 15.500 GI-542-Sot dels Rius-Baga del Ribot-opcional roca de Cercenedes-Carena-Sant Miquel de Solterra-el Borrell-el Soler-Baga del pi Bord-Pi del Soler-Sot del Cirerer-Sot dels Rius-Km. 15.500 GI-542
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic:	Guilleries		Lloc sortida:	P.K. 15.500 ctra. GI-542
Dades cartogràfiques
Cartografia:	Editorial Piolet		Mapa:	Guilleries
Coordenades:	UTM zona 31 T		Datum:	WGS84
Dades GPS
Marca:	TwoNav		Model:	Anima +
Coordenades:	UTM zona 31 T		Datum:	WGS84
Característiques del recorregut
Data:	15/06/2016		Distància**:	11,67 Km.
Recorregut:	Mitja muntanya		Índex IBP **:	62
Terreny:	pistes i senders		Orientació*:	Fàcil
Dificultat*:	Moderada		Esforç*:	4 sobre 5
Senyalització:	Parcial		Fonts:	No
Temps **
Total:	4 h. 55 min.	Caminant:	3 h. 03 min.	Parat:	1 h. 52 min.
Altures **
Màxima:	1.214 metres	Mínima:	819 metres	Acumulat:	611 metres
Pendents **
Pendent màxim:		Ratio pujada:	11,00 %	Ratio baixada:	11,33 %

* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex

Comentaris

Els vessants N, E i S d'aquesta muntanya són els preferits per fer l'ascens al cim, que és a la vegada el punt culminant de les Guilleries, entitat geogràfica dins la qual es troba Sant Miquel de Solterra, dit també Sant Miquel de les Formigues. En canvi, per l'O poca cosa es troba escrita. És aquest un vessant que podríem dir, oblidat.

Basant-me en mapes actualitzats, tant de l'Institut Cartogràfic de Catalunya com un de l'editorial Piolet, recentment publicat, vaig veure que per ponent també es podrien plantejar circulars interessants. A cop ràpid d'ull, dos eren els possibles punts d'inici, tots dos accessibles en vehicle normal. Per raons de distància vaig triar el punt quilomètric 15,500 de la carretera GI-542, que uneix les poblacions de Sant Hilari Sacalm i Amer. Un altre possible punt és el Soler, magnífic i immens mas, encara avui habitat i accessible també en vehicle des de la mateixa carretera, més a prop de Sant Hilari Sacalm.

Avui, ja a casa, escrivint aquesta ressenya, jo triaria aquesta segona opció, per motius que ja explicaré més endavant.

El massís de les Guilleries, dins de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, és ple de vegetació arbòria. Ja a l'època romana s'aprofitava el castanyer, i encara avui en dia les fondalades es vesteixen d'aquests fruits, tot i que són els excursionistes els que en gaudeixen. Autòctones són les rouredes i fagedes, de caràcter eurosiberià, i alzinars i algunes suredes, més mediterranis. Tota aquesta diversitat fa que, de sempre, l'aprofitament de la fusta hagi estat una de les principals activitats econòmiques, com es fa palès a Osor, població cèlebre pels seus mobles de fusta. Per fer possible l'extracció d'aquesta matèria primera es van obrir, i encara avui en dia es continua fent, una munió de pistes que tenen trinxat tot el territori i aquí és on els muntanyencs ens trobem en problemes. Aquestes pistes de desembosc acostumen a no tenir continuïtat, i si la tenen, com que no són d'ús continu, solen acabar menjades per la vegetació. Això precisament és el que va passar amb la pista triada per fer l'ascens. Una pista en ziga-zaga em feia el pes per fer el recorregut, però a l'hora de la veritat va ser impossible caminar-hi. Els trams rectes sí que eren transitables, però cada revolt de pista era un bosc d'esbarzers. La solució, la de sempre, bosc a través com el bestiar. Es pot fer, però no és el més recomanable. Jo vaig pujar així, per desconeixement del terreny, però ja tornant vaig trobar una nova pista que puja pel sot dels Rius i evita entrebancar-se amb la vegetació. El track que penjo juntament amb aquesta ressenya ja està arreglat, i reflecteix el recorregut fet per aquest sector, i estalvia la baralla amb els matolls. També he de comentar, si hom consulta aquest arxiu per analitzar els temps, punts, perfil i pendent, que les dades que pugui obtenir no es corresponen fidelment amb la realitat, ja que el punt de començament de la gravació no és real, en haver de tallar el track en diferents trams per esborrar punts innecessaris i voltes i anades i tornades pel mateix camí. Tot i així, haig de dir que el track, independentment de l'ordre horari, reflecteix el recorregut realment fet, el qual es va fer sempre per pista ampla sense senyalització fins a la carena per la qual iniciem l'ascens directe al cim. El sender de carena està pintat amb pintura blava antiga i el descens fins al Borrell, per sender perfectament fitat però sense pintura. Del Borrell fins al punt d'inici de nou transitarem per pistes sense senyalització, però suficientment conservades.

A partir del Soler passem al costat del pi monumental del Soler i també pel cirerer del Soler. Segons els mapes no passem per aquest últim, però segons un cartell metàl·lic a un costat de la pista, al sot del Cirerer, sí que el fem. Hi ha un problema, però. No podem saber si això és cert, ja que el dit cirerer ja no existeix. Un vell tronc, ara caigut a terra i mig amagat per la vegetació, sembla que és l'últim vestigi d'aquest arbre monumental.

Finalment, si es pren el mas del Soler com punt d'inici del recorregut, ens estalviarem la pujada pel sot dels Rius i baixada pel sot del Cirerer.

Bona caminada.

Aproximació en cotxe

Proposo començar a caminar des del punt quilomètric 15,500 de la carretera GI-542. En aquell punt neix una pista. Es poden aparcar, just, un parell de cotxes.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
També es pot prendre com a punt d'inici el Soler, accesible també en cotxe normal per la mateixa carretera GI-542.

Descripció del recorregut

Comencem a caminar per la pista que neix just al punt al qual hem aparcat. Anem en lleugera pujada en sentit SE per una pista ampla. Deixem un primer trencall a l'esquerra. Si hi anéssim, acabaríem emboscats així que ho deixem córrer. Uns metres més endavant trobem un altre trencall a la dreta. També el deixem per seguir, en pujada, per la pista principal. Així arribem al trencall següent. Ja som al sot dels Rius. Una pista que no es reflecteix als mapes remunta el barranc. Per la dreta tenim la pista per la qual tornarem.

Seguim doncs en sentit O. Caminem per una vella pista que comença a deixar-se encatifar per vegetació. Seguim tota la seva extensió fins que connectem amb una pista transversal, provinent del Soler. Ens hi incorporem i la seguim en sentit O, i tornem a creuar el torrent.

Anem còmodament guanyant alçada molt a poc a poc fins que, després d'una bona caminada, arribem a un nus de pistes, enclavat en una àrea de desforestació recent (any 2016).

Seguirem per la pista que segueix recte, en el mateix sentit de marxa en el qual hem arribat, o sigui, en sentit O. Una altra llarga caminada per la pista, seguint més o menys la mateixa corba de nivell, ens porta a una mena de coll. De manera opcional podem desviar-nos del nostre objectiu i anar a visitar la roca de Cercenedes, excel·lent mirador al damunt d'Osor. Jo ho faig amb un dia emboirat així que no val la pena.

Si hi heu anat, heu de tornar a aquest coll. En aquest punt podem seguir per la pista, però en el meu cas proposo deixar-la i fer per la carena. Al començament el sender no existeix. Els senglars l’han fet desaparèixer. Cal enfilar-se per la carena. Al cap de poc comencem a veure senyals de pintura blava, vella, i el sender comença a fer-se més evident. Aquests senyals ens porten fins al mateix cim. Cal, doncs, no perdre'ls.

Al cim, si el dia us és favorable, les vistes són extraordinàries. Jo, en altres visites, no en aquesta, vaig arribar a veure el Pedraforca.

El cim està presidit per una creu de ferro i tres grans formigues d'aquest mateix material, construït el conjunt sembla que pel grup excursionista Forces, Forts i Ferms (FFF) de Sant Hilari Sacalm.

Gaudit el cim, toca fer el descens. Per això cal desfer camí unes desenes de metres fins a trobar unes fites a l'esquerra del camí. Potser de pujada ja us n’haureu adonat. Aquesta fita marca el naixement del corriol que, fitat, ens permet baixar a les ruïnes del Borrell.

Aquí trobem un important nus de pistes. Prenem la que baixa en sentit més o menys N. Anirem sempre per la pista més evident, sempre en descens, caminant en direcció al Soler. Pel camí deixarem diversos desviaments als quals ens tocarà consultar el mapa o el GPS, si és el cas. Així arribem a passar a la vora del Soler. En un moment indeterminat, quan la pista vol fer un fort zig-zag, haurem de deixar-la i incorporar-nos a una altra que neix per la dreta i que ens fa recular uns quants metres en sentit NE, en pujada. Aquesta nova pista ens porta a trobar-ne una altra que inicia una pujada per la nostra dreta. De nou ens trobem que la pista que segueix recta ens serviria, però fa més llarg així que ens desviem i pugem en sentit NO per la pista més evident. Al final de la pujada trobem que per la dreta en surt una de nova, que sembla que ve del Soler. Seguim més o menys planejant en sentit SE. Arribem a un nou desviament. Seguim en descens per l'esquerra i deixem la pista planera que segueix per la dreta. Baixem suaument i al cap de poc ja veiem la copa del pi del Soler. Seguim per la pista en direcció a les roques d'en Joan. No hi arribem ja que unes desenes de metres abans deixem la pista fent un fort revolt a l'esquerra i seguidament un altre revolt a la dreta.

Si ens hi fixem, al marge esquerre de la pista, uns metres abans de creuar el sot del Cirerer, es pot veure un vell cartell metàl·lic que assenyala el punt en el qual hi havia el cirerer del Soler. Els mapes no diuen això, però el cartell sembla que mana més. L'arbre, però, no existeix. Un vell tronc mig amagat per la vegetació potser n’és l'últim vestigi.

Seguim planejant per la pista i després d'un bon passeig arribem a la baga del Tell, un altre important nus de camins. Si es vol continuar recte, per la pista per la qual es transita, arribaríem al sot dels Rius i baixant per la pista que el davalla, tornar a l'aparcament. En el meu cas, però, prefereixo fer per l'esquerra i baixar a un petit coll, punt al qual torno a desviar-me, ara per la dreta per iniciar el descens que ens ha de portar, definitivament, al sot dels Rius i, ja per terreny conegut, al punt final del recorregut.