|
|
Dades tècniques de la ruta
Pla de la Molina-Roc Blanc-Tossa Plana de Lles-Tosseta de Vallcivera-La
Mugueta-La Muga-Itin. nº 26 camins de la Cerdanya-Pla de la Molina
|
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | Cerdanya | Lloc sortida: | Estació d'esquí de Lles | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | Editorial Alpina | Mapa: | Cerdanya | ||
Coordenades: | UTM | Datum: | Europan 1950 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 10/05/2011 | Distància: | 16,26 Km. | ||
Recorregut: | Circular | Ciclable: | No | ||
Terreny: | Alta muntanya | Orientació: | Fàcil | ||
Dificultat: | Moderada | Valoració: | 4 sobre 5 | ||
Temps | |||||
Total | 6 h. 15 min. | Caminant | 5 h. 05 min. | Parat | 1 h. 10 min |
Altures | |||||
Màxima | 2.919 mts. | Mínima | 1.987 mts. | Acumulat | 1.280 mts. |
Pendents | |||||
Màxima | - | Mínima | - | Esforç (0 a 5) | 4 |
Comentaris
Excursió circular seguint el sentit horari. La trobo de més bon fer ja que si es fa en sentit contrari, la pujada a la Muga pel dret, com vam fer la baixada, sembla aterradora.
Aquesta
proposta és una petita modificació de la que figura al llibret de
l'editorial Alpina ja que no sortim de cal Jan de la Llosa, sinó que ho
fem des del pla de la Molina, al peu de la pista que enllaça el refugi
del cap del Rec amb el dels estanys de la Pera. La pujada pel GR107, per
la vall de Llosa, que és la que proposa Alpina, té pinta de ser molt
dreta, i la pujada a la Muga per la carena des del pla Xiuxirà vista des
del cim de la Muga, és molt aèria, amb forta pujada i difícil de
trobar. L'amo de cal Jan de la Llosa sempre diu que la millor opció, si
es puja per casa seva, és anar fins a la cabana dels Esparvers i girar
pel GR11 fins al pla de Vallcivera i tornar a trencar a l'esquerra pels
estanyons de Vallcivera i sortir al coll de la Muga, però això, des de
la Mugueta, també fa por.
Dit
tot això, tothom és lliure de trobar l'opció que vulgui. També es pot
pujar, anant per la pista uns quants centenars de metres més al
nord-oest, per l'estany de l'Orri i anar decantant-se cap al nord-oest
per arribar al pla de les Someres i seguir la divisòria fins al cim de
la tossa Plana de Lles. Aquesta opció ens permetrà contemplar els
estanys de Setut.
La
carena no té, en condicions normals, cap complicació tret d'un parell
de passos que, per seguretat i comoditat, ens demanaran fer servir les
mans, repeteixo, en condicions normals. Tot el recorregut, des de la
sortida fins a arribar al riu de la Muga el farem sense camí (ni evident
ni no evident), però això no ha de suposar cap problema ja que
l'orientació és molt fàcil i el bosc és molt net i obert. Es tracta
d'anar pujant, primer per bosc (sembla que algú ha anat posant trossos
de bossa d'escombraries enganxats a les branques dels arbres), i quan
sortim del bosc ja veiem (no, no és el cim) l'altiplà del Roc Blanc. Es
tracta ara d'anar pujant a guanyar aquest altiplà. Quan som a dalt ja no
tenim pèrdua. Farem cims a carenes i colls fins a arribar a la Muga.
D'ací podem tornar a baixar al coll i davallar cap a l'estany de la
Muga, o guanyar temps i esforç baixant pel dret, primer, i una mica en
sentit sud-est, després, fins a arribar al riu de la Muga. Ací ja trobem
senyals. Però s'ha de tenir clar el que es vol. M'explico. Al mapa
d'Alpina (marcat com a antic rec) i a diferents webs he vist que es
parla d'un sender que baixa pel bony de l'Ós i que és el que jo tenia
pensat fer. El cas és que en arribar al riu de la Muga em vaig trobar
amb un forestal i li vaig demanar informació i em va dir que per arribar
al pla de la Molina sí que anava bé per aquest camí i que per no
perdre'l havia de seguir els senyals de pintura groga amb el número 26
en negre. Ho vaig fer així i... no senyor. Sí que vaig arribar al pla de
la Molina però fent una gran volta. Crec que quan creuem el segon
torrent que trobem en el nostre pas s'ha de deixar el sender senyalitzat
i pujar pel dret seguint un prat en pendent i herbat per pujar al prat
Castilló. Si optem per seguir el sender senyalitzat, també sortim al
prat Castilló, però més a l'est del punt correcte. Es tracta, doncs, de
girar en aquest sentit per anar a buscar el sender que ens ha de portar
al bony de l'Ós. Però estem com sempre. També es pot fer tot el
recorregut pel sender senyalitzat, que no n’hi ha per a tant.
Aquesta
excursió és d'alta muntanya i s'ha d'anar preparat com cal per a aquest
tipus de sortida. Si es fa a l’hivern caldran tot tipus d'estris i si
es fa a l'estiu, cap. Entremig pot ser interessant anar equipats amb
pals, sobretot si trobem neu a les collades, que són una mica aèries.
Trobarem aigua en diferents llocs, però sempre és millor portar-la de
casa.
Aproximació en cotxe
Com
a població de referència, cal prendre Martinet, població lleidatana als
peus de la carretera N-260, de Puigcerdà a la Seu d'Urgell, o
viceversa. Si venim de la Seu, just a l'entrada a l'esquerra, o si venim
de Puigcerdà, just a la sortida a la dreta, trobarem un trencall que
mena cap a Lles i d'altres poblacions. Una vegada hem passat Lles de la
Cerdanya hem d'adreçar-nos al refugi de cap del Rec i les instal·lacions
d'esquí nòrdic de Lles. Just en arribar al refugi, ara tancat, veurem
el començament d'una pista de terra que mena als estanys de la Pera.
Caldrà demanar informació ja que a l'hivern tanquen la pista i s'ha
d'aparcar abans de la barrera. Quan hem conduït un parell de quilòmetres
i la pista fa un revolt a l'esquerra, arribarem a una gran esplanada.
Aquest és el pla de la Molina. Aparcarem a on no molestem.
Descripció del recorregut
Deixo una ressenya tipus roadbook a l'adreça web:https://drive.google.com/open?id=1b_8p_ui1EUf3ozVgcF2sE88493bN3jlyhkqcf638S3Y