Roc de Madres

cim número 163 del llistat dels 100 cims de la FEEC zona de descàrrega d'arxius

Dades pràctiques

Col de Jau- Pista al refugi de Callau-Corba cota 1545 (aparcament)-Refugi de Callau-Pista mines de talc-Col de Planyas-Als Pelats-Pla del Mig-Gorg Estelat-Gorg Blau-Carena-Roc Negre-Clos Tort-Madres-Malpas-Bernard Sauvage-Carena-la Glèbe-aparcament.

Cartografia	IGN France	Mapa	2249 ET Capcir
Coordenades	UTM	Datum	WGS84
Distància recorreguda	20,34 Km.	Temps	5 h. 12 min.
Altura màxima	2469 metres	Ascens acumulat	1180 metres

Comentaris

Normalment per assolir el cim del roc de Madres es fan servir altres itineraris diferents a aquest. Imperen a internet propostes que surten des del coll de Censà o des del del Portús. Com sempre, jo vaig intentar ampliar el ventall de possibilitats i oferir quelcom diferent. Per això vaig agafar el mapa i altres recorreguts i vaig fer una barreja, que potser va resultar explosiva.

M'explico. Si bé és cert que tot el recorregut es pot fer sense problemes, també ho és el fet que haurem de saber en tot moment a on som i cap a on ens dirigim. Ho dic perquè molt, i dic molt, del recorregut el farem sense un camí definit, tot i que a la cartografia hi són en tot moment, així que haurem de fer servir el mapa i el nostre sentit de l'orientació. Inclús un GPS no anirà gens malament. Gran part del trajecte el farem per terreny amb un reguitzell de traces de bestiar i solcs de pluja que és possible que ens portin a cometre errades que ens obliguin a replantejar-nos el recorregut. El plàcid començament de la caminada, per pista, ens farà pensar en la comoditat de l'excursió, però res més allunyat de la realitat.

Penso que aquesta proposta no és recomanable fer-la en un dia de climatologia adversa, i amb possibilitat de boira ni se m'ocorreria. No vull que ningú s'espanti, si us plau. Tan sol vull que es camini amb tots els sentits a l’aguait.

Si hom es decideix per fer aquesta proposta trobarà trams molt variats pel que fa a la tipologia del terreny. Com ja s'ha dit, es comença a caminar per pista fins al refugi (abandonat?) de Callau. Es continuarà fent una petita pujada per pista en direcció a les antigues mines de talc de la zona. Sense arribar-hi deixarem la pista per un sender, marcat amb pintura groga, que s'endinsa en el bosc i fa drecera per tornar a sortir de nou a la mateixa pista uns quants metres més amunt. Aquest tros de sender està marcat amb diferents senyals, molt vells i precaris, de pintura vermella als arbres. De nou a la pista la seguirem en sentit sud-est, primer, i sud-oest, després d'un revolt (es pot evitar fent una petita drecera, que no crec que faci el pes) fins que creuem una riera que passa per sobre la pista en mig d'una fort corba a l'esquerra. Aquí s'acaba la bona vida. Comença un tram de forta pujada fins a assolir la carena de la muntanya. Una vegada som a dalt ja tenim referències visuals. Ja veiem el coll del Portús, el llac d'Évol i la vall a la qual hem de baixar, també sense camí, tot i que durant una estona caminarem per una bona senda, per sobre del pla del Mig. Quan som a baix tornem a trobar senyals de pintura, ara de color groc, que ens portaran sense pèrdua fins el llac de Noedes, o gorg Estelat. El recorrerem en la seva totalitat i el deixarem a la nostra dreta i remuntarem les aigües que alimenten el llac per atènyer el gorg Blau. Des d'aquesta posició veurem al sud-oest, a la carena que tenim al davant, un pal que assenyala, dic jo, el refugi de la font de la Perdrix. No ens hi dirigirem ja que agafarem la pujada de més a l'oest de la nostra posició, pujant fort per un precari corriol senyalitzat amb unes precàries fites de pedres. I després de l'esforç ja som de nou a la carena i tindrem davant dels nostres ulls el cim del roc Negre. El podrem atacar directament o guanyar-lo pel camí senyalitzat que ens portarà fins al cim, després de voltar la muntanya.

Sent ja al cim del roc Negre tindrem al nostre abast els cims que ens resten per fer la trilogia. Per fer el cim del roc de Madres seguirem el camí senyalitzat que ens ha portat fins al roc Negre. Haurem de fer una petita i fàcil grimpada per pujar un esperó de roca i abans que ens n’adonem, ja som a la cabana que marca el cim del roc de Madres. Si el dia acompanya val la pena recuperar forces contemplant el panorama que se’ns ofereix. Havent gaudit del lloc ens dirigirem a l'última dificultat del dia, el Bernard Sauvage. A aquestes alçades això de dificultat no fa gràcia, però superarem la prova sense gaires problemes. Per fer la tornada ho tindrem fàcil. Seguir la carena sempre que es pugui. Per això creuarem la porta que veiem al tancat que hi ha a la base del cim i ens  arrambarem com paparres al caire de la muntanya. Així, sense apartar-nos, arribarem a l'alçada d’una altra porta de ferro. No la creurem ja que ara seguirem la tanca que tindrem sempre a la nostra dreta. Així, anant sempre tan a prop de la tanca com el terreny ens permeti, arribarem al lloc anomenat la Glèbe. Aquí és millor passar a l'altre costat ja que el terreny és més net, però haurem d'anar amb compte. Uns metres més endavant ens serà impossible seguir ja que trobarem un bon barranc. Haurem de trobar, uns metres (quatre o cinc) abans del final de la tanca, a la nostra dreta, a l'altre costat d'aquesta, un petit clar d'uns dos metres quadrats. En aquest punt, entre la vegetació, surt un corriol que ens permet fer un flanqueig fins a una zona boscosa. Aquest corriol es va fent més clar segons anem avançant. En un moment donat hem de tornar a prendre orientació nord-est per tornar a trobar de nou el tancat. Ara ja per bon camí arribarem a sortir a camí senyalitzat amb pintura de color groc. El seguirem, sempre en descens, fins que perdem aquests senyals i en trobem uns altres, ara consistents en un rectangle blanc amb una franja de color vermell i un cartell de "Chaise garde" de Mosset. Aquí s'haurà de fer un petit volt vorejant els arbres, cap a la nostra dreta, per anar a trobar de nou un altre senyal d'aquestes característiques. Una vegada l'hem trobat (potser costi una mica) ja no tindrem problemes per seguir el camí fins a trobar de nou la pista a la qual hem aparcat.

Si després de tota aquesta caminada encara teniu forces, podeu aprofitar per fer una visita a la població de Mosset i el seu nucli medieval, amb la torre dels Perfums com a monument més important.

Aproximació en cotxe

Últimament tinc la sensació, quan plantejo al bloc  com ens hem d'adreçar a un determinat lloc, que estic fent una feina que no serveix per a res. Avui en dia tothom té accés a diferents eines que s'encarreguen de facilitar aquesta informació. També penso que hom pot dirigir-se a un lloc per allà on vulgui. No es diu que tots els camins porten a Roma?...

Dit això, m'estalviaré tot el text que fa referència a carreteres i em limitaré a dir que el punt d'inici que proposo per fer aquest recorregut es troba al coll de Jau, a la carretera D-14, passant abans per les poblacions de Catllar i Mosset. El recorregut es pot començar al mateix coll o bé, com es proposa, recórrer més o menys 1.000 metres per la pista que surt a la nostra esquerra, segons el sentit de la marxa, en estat bo o acceptable per a vehicles normals, i estalviar-nos així dos quilòmetres de passejada.

Descripció del recorregut

Deixo una descripció del recorregut tipus Road-Book a la següent adreça:
https://drive.google.com/file/d/0B6mYUY9kv5v0eE5sNDRHNGNZRDg/view?usp=sharing