Tossal de la Creu

zona de descàrrega d'arxius

Dades tècniques de la ruta

Soler-Carena-Tossal de la Creu-les Freixes-els Plans-el Tros dels Cirerers-Soler
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic:	Torà-Biosca		Lloc sortida:	Mas el Soler
Dades cartogràfiques
Cartografia:	I.C.C.		Mapa:	Full 139-58 E/1:10.000
Coordenades:	UTM		Datum:	ETRS89
Dades GPS
Marca:	Garmin		Model:	Montana 600
Coordenades:	UTM zona 31 T		Datum:	WGS84
Característiques del recorregut
Data:	04(08/2014		Distància**:	2,785 Km.
Recorregut:	Circular		Ciclable:	No
Terreny:	Senders, fora camí i pista		Orientació*:	Fàcil
Dificultat*:	Molt baixa		Esforç*:	1 sobre 5
Senyalització:	No		Fonts:	No
Temps
Total**	1 h. 45 min.	Caminant**	48 min.	Parat**	59 min.
Altures
Màxima **	650 metres	Mínima **	572 metres	Acumulat**	74 metres

* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex

Comentaris

La comarca de la Segarra s'ha vist regalada amb un altre cim amb l'ampliació del repte feta per la FEEC. Com gairebé tots els cims d'aquesta comarca, aquest també manca del caràcter muntanyenc que se suposa han de tenir els cims que figuren al llistat, però d'acord amb l'esperit de la proposta, hem d'estar oberts a altres conceptes. Un dels atractius d'aquest sector és la població de Torà. El seu eslògan és «No passis de llarg», suposo que per alguna cosa serà. La web municipal en fa ressò. També molt a la vora està Biosca i Castellfollit de Riubregós i altres poblacions, potser la més important Calaf. Pel que fa a l'interès paisatgístic puc pot aportar ja que la boira va fer del tot impossible gaudir de la contrada. El que sí em va quedar clar és que el conreu de secà ho domina tot. També vaig poder observar que els pagesos sembla que viuen prou bé. Així m'ho van fer pensar els grans masos existents, escampats per tot arreu. Hauran de treballar força per mantenir aquelles possessions. Pel que fa a l'estricte vessant excursionista dir que aquest cim és perfecte per iniciar-se en aquest mon ja que podem dir que es troba dins el catàleg de cims extremadament fàcils, tot i que no trobarem un camí de pujada i baixada a l'ús, de fet podem dir que si no es té un mínim d'experiència en senderisme pot resultar complicat arribar a bon port. Tot i així, l'escassa dificultat tècnica i física fan d'aquest cim un perfecte laboratori on comprovar fins a on som capaços de fer a muntanya. També, pels que ja ens creiem capaços de tot, podem fer aquest cim com a complement d'altres de la zona ja que propers a aquest es troben els cims de Serra de Pinós i Castell de Boixadors. També, es poden plantejar altres cims de la comarca del Bages, com poden ser Collbaix, Puig d'Aguilera o el Cogulló de Cal Torre, tot i que aquests tres són molt més a prop si es fan des de Manresa. Fer més d'un cim però requerirà desplaçar-se en cotxe entre un cim i l'altre. Al meu cas vaig fer el mateix dia el Tossal de la Creu i el Cogulló de Cal Torre, aquest últim tornant a casa.

Aproximació en cotxe

Proposo començar a caminar des del mas Soler.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Penso que amb un track amb el recorregut d'aproximació que vaig fer pot ajudar a arribar. Està una mica complicat degut a les moltes pistes existents.

Descripció del recorregut

Comencem a caminar seguint la pista en direcció al mas Soler. Deixem un camp d'oliveres a l'esquerra i iniciem un suau ascens quan la pista gira a la dreta. Més endavant torna a girar en el mateix sentit per dirigir-se, francament, al mas. No arribarem ja que per l'esquerra segueix una vella pista que hem de seguir així que girem en sentit nord i ens incorporem. Ràpid la pista esdevé sender, que ens porta a trobar altres camins, més endavant. Enllacem amb una pista, just a la corba que fa. Recte seguiríem per un corriol que mor a un camp de cultiu. La opció que hem de triar és la de seguir la pista girant a la dreta, en sentit est. Als pocs metres trobem una fita al terra. Aquí hem de deixar la pista i seguir les fites. El camí és molt precari i per a alguns fins i tot perdedor. Hi han fites – jo vaig fer de noves i refer de velles, engrandint-les, si us plau, fer el mateix – que ajuden molt a la pujada. De fet no caben més accions que anar fent per la carena. Poder s'ha d'anar més en compta a l'espai planer entre el cim i una cota anterior. Si s'han anant seguint les fites, o si amb una mica d'orientació hem fet prou, haurem arribat al cim. Senyera molt esparracada i vèrtex geodèsic. També una creu de ferro que es suposa anava col·locada uns metres abans, a sobre d'una columna de pedra. Al cim se'l suposen unes vistes espectaculars ja que si no és així no sé que sentit té posar aquest cim al repte. El cas és que jo no vaig poder contemplar-les ja que vaig engaltar un dia de boira espesa, tot i que es va aclarir força però no tant com per permetre'm veure res clar, de la llunyania. Per fer el descens vaig agafar una traça que neix senyalitzada molt pobrament amb un petit tros de plàstic cordat a una branca (vaig fer una fita ). Aquest «viarany» surt del cim en sentit nord-oest primer i segons anem perdent alçada va girant cap al nord. Si ens fixem molt es pot intuir una mica de senda. Ja no n'hi han fites. Com que no tenia clar si serviria el camí no vaig col·locar cap. Quan acaba el descens i el terreny s'aplana hem de canviar d'orientació i caminar en sentit sud-est per terreny sense camí, passant a la vora i per sobre d'un camp de cultiu. Més endavant sembla que caminem per un corriol una mica més clar. Hem d'anar amb compta de localitzar una fita que vaig fer casi al centre del camí. Aquesta fita ens ensenya un corriol que per l'esquerra baixa al camp que hem anant resseguit. Hem de creuar aquest camp per enllaçar amb una pista que uneix diferents camps de cultiu. Aquest pista baixa suaument a trobar una altre camp en el qual el pagès ha llaurat la pista així que girem a la dreta i seguim pel costa esquerra el camp per anar a trobar la sortida del mateix. De nou enllacem amb pista que seguim primer per l'esquerra i als pocs metres a la dreta i ja ens encaminem a el Freixe, mas col·locat al mig dels camps com un far. Ja seguint aquesta pista arribem a la pista per la qual hem passat amb el cotxe. Seguim doncs ja per camí conegut i anem a petar al punt de començament de la caminada.