zona de descàrrega d'arxius
 |  |  |  |  |
Dades tècniques de la ruta
punts de pas de la ruta
Les Muntades - Collet de la Baga - Santa Margarida de Vinyoles - Coll Tallat - Puig Cornador - Coll Tallat - Coll Mercadal - Sant Martí de Vinyoles - Collet del Bou - Les Muntades |
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
| Lloc geogràfic: | Les Lloses | Lloc sortida: | Sant Sadurní de Sovelles | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
| Cartografia: | ICGC | Mapa: | Fulls 72-23 i 73-23 e/1:25000 | ||
| Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | ETRS89 | ||
Dades GPS
|
|||||
| Marca: | TwoNaw | Model: | Anima + | ||
| Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
| Data: | 03/01/2018 | Distància**: | 11,34 km | ||
| Recorregut: | Circular | Índex IBP **: | 47 | ||
| Terreny: | Pistes | Orientació*: | Fàcil | ||
| Dificultat*: | Fàcil | Esforç*: | 2,5 sobre 5 | ||
| Senyalització: | Si | Fonts: | Sense garanties | ||
| Temps ** | |||||
| Total: | 5 h. 09 min. | Caminant: | 3 h. 09 min. | Parat: | 2 h. |
| Altures ** | |||||
| Màxima: | 1.234 metres | Mínima: | 955 metres | Acumulat: | 442 metres |
| Pendents ** | |||||
| Pendent màxim***: | Ratio pujada: | 6,82% | Ratio baixada: | 8,25% | |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
*** Dada obtinguda de l'aplicació CompGPS Land v.8
Comentaris
Aquesta vegada no he inventat res. Prenent com a base una proposta
que l'usuari de Wikiloc Xarli61 va penjar en aquest servidor, vaig
plantejar una excursió al cim del puig Cornador fent una mica més
llarg per així aprofitar el dia.
Ja aquest usuari publicita el recorregut com molt tranquil i caram si
ho és. Té tots els al·licients per fer-se amb gent que s'iniciï
en el món del senderisme i també per fer amb mainada petita. Tot el
recorregut, tant de pujada com de baixada es fa per pistes amples i
en perfecte estat tot i que jo, en la meva proposta, faig trossos en
els quals escapo d'aquesta infraestructura, ja que vaig procurar
agafar com més senders i corriols millor.
El que és més assenyat, si la proposta es planteja amb la família
o amb companyia que comença a moure's a la muntanya, és iniciar el
recorregut molt més amunt del punt al qual jo començo i fer sempre
per pista de terra. Des del meu punt de partença fins a tocar de
Sant Martí de Vinyoles es pot arribar en cotxe normal perquè el
ferm és de ciment així que no cal augmentar l'esforç
innecessàriament.
No és el cas si el que volem és completar una dura jornada de
muntanya. Malgrat el poc aparent desnivell a guanyar, segons
mesuraments del GPS sortim de 966 metres i el cim fa 1.229 metres, la
sinuositat del terreny genera un perfil molt interessant. Al meu cas
en surten 766 metres de guany. També s'endureixen molt les
condicions si en comptes de fer camí pel GR1 ho fem prenent altres
alternatives.
Aquesta proposta es pot catalogar com interessant malgrat que la
pesadesa de caminar sempre per pista es passa per llocs de certa
importància, com poden ser Santa Margarida de Vinyoles, ermita
datada als segles XI-XII però modificada l'any 1854 per un vot
popular fet durant l'epidèmia de còlera d'aquell any, tot i que a
sobre de la porta principal de l'edifici parla de la pesta, sens
dubte degut a una generalització del mot, ja que per dates, va ser
el còlera el que va assolar Catalunya.
També es passa per Sant Martí de Vinyoles, un altre edifici
religiós romànic dels segles X-XI. Molt maco però tenen
l'inconvenient que no es poden visitar lliurement, sobretot Sant
Martí, ja que actualment és Cal Campaner, una casa de turisme
rural. No es passa per més edificacions, ni dretes ni caigudes a
terra, però si es tria un altre recorregut, es pot passar pel
Castellot. Sembla més una vella granja abandonada.
Allò que sí que gaudirem serà de les vistes. No cap al nord, ja
que la vegetació destorba aquell vessant i sols s'aconsegueix
albirar detalls dels cims del Prepirineu i del Pirineu entre les
branques dels arbres. Això és així en tot el recorregut, tant quan
fem carena com des del cim objectiu de la caminada. Cap al sud, per
contra, en són excepcionals. El ventall de cims és immens i
recolzats a la paret de Santa Margarida podem jugar una bona estona a
endevinar-les.
Finalment, si feu la proposta que us presento, quan aneu ja a acabar
el recorregut, passareu pel collet del Bou. Allà trobareu un bosc de
pi (dic pi com podria dir qualsevol altra cosa, ja que a mi totes les
coníferes em semblen iguals) amb el sotabosc totalment entapissat
d'herba, de tan net que és. Fa venir ganes d'estirar-se una llarga
estona per recuperar-se o de desviar-se del camí per pujar al proper
serrat del Bou. Després de la monotonia de tanta pista, aquest bosc
és un regal.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de poc abans d'arribar a Sant Sadurní de Sovelles. Més concretament des del trencall que permet l'accés a les Muntades.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Un comentari, abans de res.
En aquesta ocasió he aprofitat totes les possibles dreceres per tal
d'evitar caminar pel tros de GR amb pista de ciment. Per descomptat
que això no té per què ser així. Si es vol caminar amb més
placidesa allò que és més assenyat és fer servir el camí
pavimentat.
Començo a caminar del trencall de la pista que permet accedir al mas
de les Muntades. La tornada la faré per aquesta granja així que
prenc el ciment en sentit oest quan encara és fosc. No ho faig per
molt de temps, ja que el ferm és glaçat a aquesta hora. Al cap de
poc de caminar deixo la pista i pujo lleugerament a un espai verd que
hi ha entre la pista i una línia de filferro. Veig també un rastre
de roderes de cotxe.
Aquesta traça em porta a trobar una altra pista a la qual no presto
atenció. La creuo i segueixo caminat en sentit oest, vorejant una
gran zona de pastura per arribar a una bassa. Creuo una línia de
filferro i volto la bassa pel seu voral nord. Uns altres filferros
que s'han de salvar i surto a una esplanada, a tocar d'altra pista
pavimentada.
En aquest punt cal decidir si seguir caminant pel GR, de ciment, o
fer drecera. Ja se sap, per treballar s'ha de suar així que la
drecera ens demanarà molt més esforç però tindrem la compensació
de caminar molt més tranquils per terreny més adequat a la nostra
activitat. Si decidiu seguir el ciment, tindreu senyals de pintura de
sender de gran recorregut (GR) que us guiaran. Si pel contrari us
decanteu per la drecera, caldrà que interpreteu el terreny perquè
no tindreu cap senyal que us guiï.
Jo explico l'opció de la drecera perquè és la vaig fer. Del que es
tracta és de girar a l'esquerra, en sentit sud-oest, sense arribar a
tocar el ciment. Una rodera de cotxe ajuda a trobar el naixement
d'una vella pista o pas ample entre la vegetació. Tindrem la llera
d'una riera a la nostra esquerra. No caminem gaire, ja que al cap de
poc veiem que la pista o pas es tanca.
Cal girar a la dreta per un pas amb el terra molt remogut, bé per
petjades humanes, bé pel bestiar. A partir d'aquest moment caldrà
que aneu pujant, primer en sentit oest i després sud. Cert és que
tothom pot triar com fer el camí. Jo explico aquests detalls, ja que
més o menys, vaig pujar sempre seguint alguna vella traça i per
passos prou evidents. El cas és que allà per on es cregui millor,
s'ha de pujar a trobar la carretera, cosa que s'aconsegueix agafant
la línia de carena allà per la cota 990 més o menys.
Ja som a la pista pavimentada. De nou la podem seguir o fer drecera,
en aquesta ocasió sense tant esforç, ja que podem dir que planegem.
Flanquegem un petit turó i de nou trobem ciment. En aquesta ocasió
m'incorporo a la pista però a l'altra banda del vial hi ha un
corriol que s'enfila per dintre del bosc i penso que també us faria
el pes.
La pujada ens deixa a un desviament de camins. Fins aquí es pot
pujar en cotxe així que si es vol escurçar la caminada, es pot
començar des d'aquest punt.
Jo continuo en sentit sud-oest i agafo la pista de terra, barrada al
pas de vehicles per una barrera, que és el GR-1. Aquesta pista
flanqueja el serrat del Bou i ens porta, en lleugera pujada, a trobar
un desviament de la pista. La branca de l'esquerra, sud-oest, també
és bona però sembla més precària i pendent així que segueixo pel
GR, ara en sentit nord-oest per flanquejar pel nord el serrat de les
Punxes i acabar finalment al collet de la Baga.
Ja hem deixat endarrere la serra del Bou i ens fiquem a la serra de
Santa Margarida de Vinyoles. Segueixo pel GR, ara en pujada, en
sentit nord-est fins que aquest frena el pendent i vol girar cap al
sud-oest. Just a l'esquerra, amb l'inici amagat per la vegetació,
neix un sender que es fica dins la vegetació. El més normal és
seguir el GR, però ja estic una mica fart de pista així que la
deixo per tastar aquest sender, dibuixat al mapa d'Itinnerania del
Ripollès, i amb vells senyals de pintura vermella al començament.
Ull amb el camí. És molt evident i se segueix molt bé, però hi ha
un punt molt complicat i s'ha de saber trobar perquè la traça més
evident us portarà pel mal camí i us podeu trobar en un embolic,
igual que em va passar a mi. Si en qualsevol moment us trobeu que heu
d'anar amb dificultats per caminar, val més que reculeu.
Si s'ha fet bé, un pas facilitat per una estreta porta permet sortir
del bosc a una mena de plaça. Al sud-oest parteix una pista que
inicia un suau descens a la cerca d'un collet previ a Santa Margarida
de Vinyoles i del GR. L'edifici que alberga l'església és tancat
però la seva paret sud-est convida a l'estança contemplant les
extenses vistes que s'obren a l'horitzó.
Per seguir el camí cal localitzar el sender que porta els senyals de
pintura de GR, a la cantonada de la façana principal de l'edifici.
L'estret corriol, sempre pintat de vermell i blanc, porta en pocs
metres a trobar el sender que permet baixar al Castellot, però des
de les altures no sembla un lloc interessant així que segueixo en
sentit nord-oest, per començar a remuntar el serrat del Castell. Si
es vol, es pot anar a visitar el serrat de l'Àlguila, apartat a la
dreta del camí però gairebé de pla, no més de 30 metres. No és
el meu cas.
El GR, de pla, porta a un nou desviament. També en aquesta ocasió
serveixen tots dos trencalls. El GR segueix per la dreta així que
aquesta és l'opció. Just quan el camí fa coll avall es veu per
primera vegada, amb claredat, el cim del puig Cornador i, si posem
molt d'interès i atenció, el Pedraforca entre les branques dels
arbres. La baixada ens deixa al coll Tallat. Ens rep un pal amb
diverses direccions a seguir. La que interessa és la que porta, en
sentit oest, a la cerca del cim. Cal creuar una mena de porta i
deixar la pista que segueix per la dreta, per agafar un sender,
estret i costerut, que ens deixa al cim, després de patir de debò
per superar el fort pendent.
El cim té les mateixes vistes que les observades des de Santa
Margarida. Una senyera i un cartell de fusta al tronc d'un arbre
assenyalen el cim. Es té una bona imatge de Santa Margarida i el
Castellot a sota. Al meu gust no és un cim que convidi a l'estança,
tot i que una bona estirada a terra, a l'única zona herbada del cim,
serà un bon bàlsam. Quan tinguem prou, cal tornar al coll Tallat.
Cal vigilar la baixada.
Al coll seguirem la pista que porta senyals d'Itinnerania i que
baixa, en sentit sud-est, en direcció a Alpens. En teoria, segons el
mapa d'Itinnerania, pel clot dels Obis baixa un camí. Sobre el
terreny, cal seguir la pista, pintada amb senyals d'aquest operador.
La pista baixa majorment en sentit sud-est i no té alternatives. És
quan trobem un desviament quan els senyals grocs ens fan deixar la
pista i prendre un sender que fa un flanqueig descendent en sentit
sud-oest. Els senyals, nous, baixen a trobar el clot dels Obis,
moment al qual el sender esdevé pista i gira cap al sud-est. Just a
la corba hi ha un senyal en forma de creu (camí erroni) que se
suposa és el que hauria de baixar del coll Tallat.
Segueixo la pista fins que trobo un tirany que baixa a un arbre amb
un cercle vermell gros pintat al tronc. Dubto si seguir-lo però
finalment la curiositat guanya la partida i em fico a la llera eixuta
del clot. Resulta ser una drecera, prou evident, que em baixa a
trobar una pista i un abeurador de bestiar.
Aquesta pista no és bona, o així em sembla. La creuo i baixo a una
de nova que sí que és la que haig de seguir. Pel camí deixo per
sota una bassa però penso que millor hauria fet seguint un corriol
de bestiar que passa a tocar. Segueixo molt de temps per la pista,
penedint-me de no fer pel mig dels camps de sota, pels quals segueixo
veient traces que permeten estalviar pista.
Tossut, m'entesto a seguir allò que ja sembla és una carretera de
terra i deixo de banda diversos trencalls que baixen al grau de
l'Olla, de nefast record per a mi per la meva incapacitat de trobar
com baixar a Alpens des d'allà. El cas és que arribo al coll
Mercadal i encara sóc caminant per pista. De fet no la deixo mai,
així que passo pel disseminat de Sant Martí de Vinyoles i els seus
edificis privats, per les fonts de Portavella i la d'en Mateu i
finalment arribo al pal indicador de Sant Martí de Vinyoles, punt al
qual hagués sortit si a l'Escalada hagués pres altra pista més
tranquil·la.
De l'encreuament segueixo en direcció a Sant Esteve de Vallespirans
i el Roquer fins que arribo al trencall que mena a les Falgoses.
Deixo la pista pavimentada que enllaça amb el punt de sortida
alternatiu i creuo la tanca que permet l'entrada a la finca. No
segueixo per molt de temps la pista, ja que tombo a l'esquerra per
baixar a trobar el llit d'una antiga bassa, fins a la qual arriba una
vella pista que haig de prendre.
Quan sóc, segueixo la traça en sentit sud-est i finalment acabo per
connectar amb el camí vell de les Muntades a Portavella. La traça
es fa molt més evident i seguir-la és fàcil. Em porta al collet
del Bou, lloc al qual trobo un dels boscos més espectaculars que he
vist mai. Sembla de conte. Quan la pista vol iniciar un descens més
fort, després d'una corba a la dreta, decideix deixar-la per tal
d'estalviar una forta marrada i faig drecera, aprofitant la manca de
vegetació al sotabosc.
Aquesta drecera en porta al punt de captació d'aigua de la granja de
la Muntada i a connectar amb la pista abans abandonada. Ara sóc de
nou a paviment. El segueixo per l'esquerra i passo entre els edificis
de la granja per acabar sortint al punt al qual tinc el cotxe
aparcat.
